Edició 2165

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 29 de juny del 2024
Edició 2165

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 29 de juny del 2024

Les defenses dels CDR acudeixen a la vista prèvia al judici disposats a “batallar per l’aplicació de l’amnistia”

La Fiscalia no avança si serà partidària d'amnistiar els encausats en l''Operació Judes', que s'enfronten a penes de fins a 27 anys de presó

|

- Publicitat -

Els dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) perseguits judicialment per l’Audiència Nacional per presumptes delictes terrorisme i tinença d’explosius en l’anomenada ‘Operació Judes’ enfronten aquest dijous una cita clau. L’AN celebra una vista en la qual les defenses dels represaliats demanaran l’aplicació de la llei d’amnistia, que va entrar en vigor fa dues setmanes i, per tant, que no siguin jutjats. La Fiscalia, de moment, no ha avançat si estarà d’acord amb l’aplicació de la llei d’amnistia; sí que va mostrar-se partidària d’aplicar-la als investigats per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic.

Publicitat

El fiscal de l’Audiència Nacional que s’encarrega d’aquesta causa, Miguel Ángel Carballo, demana penes d’entre 8 i 27 anys de presó pels membres dels CDR acusats. Concretament, Carballo acusa quatre veïns d’un delicte d’organització terrorista, pel qual sol·licita 8 anys de presó; a vuit veïns més, a banda d’acusar-los de pertànyer a una organització terrorista, els afegeix els delictes de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives, així com un delicte d’estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa, pels quals demana 11 i 8 anys de presó respectivament.

La llei d’amnistia, per la seva banda, permet l’extinció de la responsabilitat en delictes de terrorisme sempre que no s’hagi afectat la vida de cap persona, ni produït lesions greus, requisit que compleixen els CDR de l’operació Judes, segons insisteixen les seves defenses. El fiscal, però, no ha avançat si es posicionarà a favor d’aplicar l’amnistia als dotze independentistes perseguits judicialment en aquesta causa, la qual, com era d’esperar, ha estat plena d’irregularitats i de vulneracions de drets fonamentals.

Davant aquest escenari d’incertesa, les defenses dels CDR encausats, la majoria amb advocats d’Alerta Solidària, han acudit aquest dijous a la darrera vista prèvia al judici. “Venim disposats a batallar per l’aplicació de l’amnistia, però també per la denúncia de les irregularitats i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que hem patit des de l’inici de tot el procediment”, ha explicat a la premsa el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, abans de la trobada de les parts a Madrid.

Et pot interessar  García-Castellón dona 10 dies a les parts perquè es pronunciïn sobre l'aplicació de l'amnistia en el 'cas Tsunami'

“Defensem que es pugui aplicar (l’amnistia), i vistos els escrits de la Fiscalia amb relació a la causa de terrorisme de Tsunami Democràtic, són aplicables al 100%, lletra per lletra, en la causa que avui ens ocupa. Tenim arguments de sobre”, ha ressaltat Majoral. A banda de demanar l’amnistia, les defenses insistiran a denunciar les irregularitats d’aquesta causa, que exposen que és “prospectiva” i la qual qualifiquen de “persecució a l’independentisme català”.

La Fiscalia considera que els CDR formaven part d’una “organització terrorista”

En els escrits d’acusació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional coneguts al novembre, el ministeri públic demanava 27 anys de presó per a vuit dels CDR detinguts en ‘l’Operació Judes’ del setembre del 2019 per pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i intent d’estralls terroristes. A més, demanava 8 anys de presó per a quatre investigats més per pertinença a organització terrorista.

La Fiscalia considerava que els acusats es van integrar a un Equip de Resposta Tàctica (ERT), un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”.

A tots els acusats els demanava, a més, inhabilitació per a oficis o professions educatives, esportives o de lleure durant deu anys més que la pena de presó imposada. Als vuit principals acusats també els demana vuit anys de llibertat vigilada. En un llarg escrit d’acusació de 60 pàgines, el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, detallava tots els indicis que, segons ell, haurien de conduir a la condemna dels processats.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut