Tres policies nacionals més investigats per les càrregues de l’1-O a Girona han declarat aquest dilluns al jutjat d’instrucció 2. Són dos agents i un subinspector que, durant la jornada del referèndum, van actuar a diferents col·legis electorals de la ciutat, com el Verd, el Servei Municipal d’Ocupació, el Dalmau Carles o la biblioteca Ernest Lluch. Segons ha explicat el portaveu dels advocats voluntaris que exerceixen l’acusació, Albert Carreras, els policies nacionals han justificat les càrregues com a “acció defensiva”. “Diuen que hi va haver càrregues per autodefensa, perquè es van sentir amenaçats i perillava la seva integritat”, ha descrit Carreras. Durant la declaració, han mostrat imatges captades als col·legis a dos dels agents. Segons el lletrat, han confirmat quin número d’identificació duien a l’esquena però no s’han reconegut en imatges frontals d’accions concretes.
Aquesta ha estat la segona jornada de declaracions dels policies nacionals investigats en el marc de la querella col·lectiva per les carregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. Tal com va passar divendres passat amb la primera tongada de declaracions, els agents no han respost a les preguntes de l’acusació.
Carreras ha detallat que, segons els policies nacionals, la primera càrrega la va ordenar un cap de grup perquè els agents es veien “envoltats” i els estaven “agredint”. La segona, va ser per instrucció del cap de l’operatiu. L’advocat concreta que, en relació a les agressions que asseguren que rebien de les persones que defensaven els col·legis, un dels policies ha relatat que va rebre una puntada de peu als genitals i que van ser “víctimes d’insults i amenaces”. “Un d’ells detalla que li van fer el gest de tallar el coll i, entre els insults que descriuen, hi ha fora les forces d’ocupació o fills de puta”, ha descrit Carreras.
A més, els tres policies que han declarat aquest dilluns han negat que hi haguessin càrregues al Dalmau Carles o al Servei Municipal d’Ocupació. “Diuen que van ser accions reactives envers a les agressions que patien, que és quan utilitzaven les defenses contra la gent”, apunta Carreras. Els agents també han assegurat que rebien “llançaments d’objectes” com llaunes o, fins i tot, tanques.
No es reconeixen
Durant la declaració de dos dels agents, el jutjat ha mostrat vídeos i fotografies aportades a la causa on apareixen els policies colpejant manifestants. Segons Carreras, aquests dos policies sí que han corroborat quin és el número d’identificació que duien a l’esquena però, a les imatges frontals, han dit que no es reconeixien. Els advocats voluntaris ja van denunciar la dificultat d’atribuir accions concretes als policies perquè només duen el número a l’esquena i no es veuen quan les gravacions són frontals.
El portaveu dels advocats voluntaris ha subratllat que, tot i aquest clima d’agressions i insults descrit pels agents, cap d’ells va deixar d’actuar a col·legis electorals. “El que manifesta haver rebut la puntada de peu als genitals, després està denunciat a dos altres col·legis per altres agressions”, ha exposat.
El lletrat ha exposat que, amb les dues jornades de declaracions, han pogut constatar com hi ha una “uniformitat” en les versions els agents: “Crida l’atenció que utilitzin els mateixos termes, cosa que podria fer pensar que hi ha una mena d’instrucció a l’hora de declarar”. Tot i això, apunta que per a l’acusació les declaracions estan servint per “afegir dades” a l’actuació policial, començar a esbrinar la cadena d’ordres i corroborar, per exemple, que van utilitzar canals de comunicació alternatius que no es van enregistrar.
El jutjat d’instrucció 2 ha citat a declarar més policies nacionals aquest divendres.
