“L’únic camí que tenim és per desbordament democràtic”. El qui era diputat i líder de la CUP el 2014, David Fernàndez, fa una crida a aprofitar els aprenentatges de les consultes d’Arenys, del procés participatiu del 9-N i el referèndum de l’1-O. En una entrevista a l’ACN amb motiu dels 10 anys de la consulta del 9-N, Fernàndez defensa que el moviment independentista ha de reconnectar amb la gent, després que un milió de possibles votants no votés el 12 de maig. Per altra banda, Fernàndez creu que l’independentisme no superarà el “cul-de-sac-” actual mentre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras liderin Junts i ERC: “Seria paradigmàtic començar el 2025 amb els mateixos protagonistes del desacord del 2017. No ajudarà a la unitat”, ha opinat.
Fernàndez recorda el 9-N amb nostàlgia però sobretot amb “orgull col·lectiu”. L’aleshores diputat de la CUP relata que hi va haver “moltes dificultats” per tirar endavant aquella consulta, però que es va aconseguir amb “molta tossuderia”. “En tinc un record estrictament bo. Va ser un acte enorme d’afirmació democràtica”, assevera. Fernàndez creu que el Govern d’Artur Mas hagués mantingut el pla inicial de celebrar una consulta i no rebaixar-la a un procés participatiu “no hauria canviat res”, i l’aleshores president del Govern també hauria acabat condemnat per desobediència.
En l’entrevista, Fernàndez opina que l’Estat no acceptarà “mai” una sortida democràtica, de manera que el sobiranisme ha d’assumir que, per exercir el dret a l’autodeterminació, sempre caldrà desobeir. Així mateix, constata que la “línia progressiva” que hi ha entre les 555 consultes d’Arenys, el 9-N i l’1-O és “indiscutible”. Però remarca que l’Estat va “tallar en sec” aquesta tendència amb la repressió. L’exdiputat, i ara vocal de la junta d’Òmnium, també creu que l’independentisme ha d’aprofitar el llegat del 2014 i el 2017: “Són les lliçons més fèrtils que tenim, i ara és temps de recosir i refer-ho tot”.
En una entrevista a l’ACN, també amb motiu dels 10 anys del 9-N, Mas dibuixa l’escenari de portar l’Estat a un “col·lapse operatiu” mitjançant la “resistència pacífica”. Tot i això, l’expresident avisa que ara no hi ha les condicions per posar-ho a la pràctica. Fernàndez respon que “coincideix bastant” amb la reflexió de Mas. I, en aquesta línia, afegeix que diu molt de la “cultura demofòbica” espanyola que l’exlíder de CDC i un “noi de barri anticapitalista” arribin a “la mateixa conclusió des de camins diferents”. “És demèrit de l’Estat”, remata.
Malbaratar l’esperança
A partir d’aquí, Fernàndez lamenta que l’independentisme no hagi estat a l’altura de la societat plural, coral i diversa que deia representar. De fet, afirma que el moviment ha malbaratat allò que és “més difícil d’aconseguir” però que se’n pot anar “d’una revolada”: l’esperança. A més, comenta que l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana és una “mostra més” de la “devaluació” del moviment sobiranista.
L’activista considera que, menys Òmnium, tots els espais polítics i civils que havien protagonitzat la unitat els últims anys han entrat en processos “d’afebliment i disputes internes o confrontacions”. En aquest sentit, Fernàndez apel·la a la necessitat de tornar a traçar un marc polític i un full de ruta unitari nou i compartit.
Desbordament democràtic
El periodista també posa negre sobre blanc a escenaris de futur. No aposta tant per una fase de portar l’Estat al “col·lapse” o preparar una “resistència passiva”. En canvi, apunta que el sobiranisme ha de centrar-se en la reconstrucció i en recosir el teixit social, civil i cultural del país: “L’únic camí que tenim és per desbordament democràtic”, assegura.
Així mateix, Fernàndez defensa que l’independentisme continua sent, com a bloc, la primera força al Parlament (encara que no hi tingui majoria). És per això que anima els actors polítics i socials a aprofitar els aprenentatges: “Cal saber què es va fer bé, i el 9-N i l’1-O es van fer molt bé”, subratlla.
El militant de la CUP coincideix amb Mas que Catalunya ja ha superat l’etapa del dret a decidir. I reivindica tot el procés que s’ha anat succeint des de les 555 consultes amb epicentre a Arenys (2009-2011) a l’1-O passant pel 9-N. Fernàndez recorda que fins i tot part del catalanisme es reia dels promotors de les votacions d’Arenys.
“La línia progressiva fins al 2017 és indiscutible, però l’Estat la va trencar”, afegeix l’exparlamentari. I destaca que des de Madrid es va decidir que les imatges de catalans votant sobre la independència ja no es podien repetir “mai més”. Com a rèplica, Fernàndez està convençut que l’obligació del sobiranisme és, precisament, que sí que es tornin a repetir: “El país ho necessita, no és cap caprici”.
La clau és, tal com reitera, aprofitar els aprenentatges de les consultes d’Arenys, del 9-N i l’1-O, ampliar-los, reconnectar amb la ciutadania, i “anar sempre molt més enllà”.
Els lideratges de Puigdemont i Junqueras
“Que els protagonistes polítics siguin els mateixos que el 2017 no ajudarà a reobrir camins que projectin un espai compartit i la unitat que la realitat reclama”, comenta. Fernàndez creu que seria “paradigmàtic” començar el 2025 amb dos dels principals actors del desacord del “post-2017”, en referència a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El primer ja ha estat elegit de nou president de Junts, i el segon opta a repetir al càrrec d’ERC.
“Així no sortirem del cul-de-sac. Estem rodant a la sínia permanentment”, lamenta l’exdiputat de la CUP. Afegeix que només entendria que Puigdemont i Junqueras continuessin al capdavant dels seus partits si fos perquè tenen una proposta unitària. “Tothom vol ser titular de la victòria i ningú de la derrota. I, en graus diferents, tots som titulars de les victòries i de les derrotes”, reflexiona.
També es mostra molt crític amb l’actitud de Junts al congrés de la setmana passada. Fernàndez creu que el discurs del secretari general, Jordi Turull, de situar Junts com “l’únic espai independentista” l’únic que fa és “aprofundir encara més en la ferida” que pateix el moviment: “El forat es pot fer més gran, i l’escissió pot ser més irrecuperable”, alerta.
A més, assegura que l’afirmació de Turull és “injusta i incerta”, i troba que ajuda “molt poc” a reconstruir una estratègia unitària, ampla i contra el “vici” de dividir per restar. “Ho hem de capgirar tot, i recuperar la virtut de sumar per multiplicar. El 9-N va ser això”, conclou.
