La defensa del president d’Òmnium Cultural ha demanat al Tribunal Suprem que aparti tots els magistrats del tribunal que ha de jutjar el procés. La setmana passada va presentar un escrit per recusar el president del tribunal, Manuel Marchena, i l’endemà va fer una ampliació demanant que també s’apartés els altres sis magistrats. Per fer-ho, s’agafa a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que ha donat la raó a Arnaldo Otegi reconeixent que se li va vulnerar el dret a tenir un judici just per la presència al tribunal d’una magistrada que no era “imparcial”. Ara, la Sala del 61 haurà d’estudiar tant la recusació de Marchena com la de la resta de magistrats. Un fet que caldrà veure si retarda l’inici del judici.
Dimarts passat, doncs, la lletrada Marina Roig va demanar al Suprem que aparti de la presidència del tribunal Manuel Marchena al·legant que les informacions que havien aparegut les darreres hores al voltant de la renovació del CGPJ (inclòs el missatge del portaveu del PP al Senat, Igancio Cosidó) i la renuncia de Marchena a presidir l’organisme “corroboren l’absoluta falta d’independència del màxim òrgan dels jutges i la cúpula judicial”. L’endemà, la defensa de Cuixart va presentar-ne una ampliació per demanar que la recusació es fes extensiva a la resta de membres que configuren el tribunal: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Antonio del Moral García, Luciano Varela Castro, Antonio Del Moral García, Andrés Palomo del Arco i Ana María Ferrer García.
Fonts del Suprem confirmen que s’ha rebut l’escrit i que divendres es van donar tres dies a les parts perquè presentin al·legacions. Per tant, l’escrit de recusació encara no s’ha admès a tràmit. Serà la Sala del 61 qui, en cas de tramitar-se, l’hagi de resoldre.
La renúncia de Marchena “no esborra l’ombra de dubte”
En l’escrit, recorden que la renúncia de Marchena no “esborra l’ombra de dubte que s’ha instaurat” en la persona que ha de presidir el tribunal del judici al procés. I aprofita també per assenyalar altres circumstàncies que la defensa ja ha posat de manifest anteriorment per criticar la falta de parcialitat del tribunal.
Entre elles, que un dels magistrats de la Sala Segona, Vicente Magro, va ser senador pel PP i que el jutge instructor, Pablo Llarena, va sopar a l’estiu amb el líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Fernández Díaz, quan encara estava investigant la causa del procés. Recorda, a més, que és el germà de l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz. “La publicació del whattsapp no posa sinó blanc sobre negre en el que ve denunciant reiteradament aquest defensa”, recull l’escrit.
“No és que aquesta defensa s’hagi tornat paranoica, són els fets protagonitzats pel Tribunal Suprem i pels polítics els que estan trencant la irremeiable confiança en l’administració de justícia que pugui fer aquesta sala presidida per Marchena”, recull l’escrit presentat.
Cosidó com a testimoni
A banda, la defensa de Cuixart demana a l’escrit que es citi a declarar Ignacio Cosidó com a testimoni per ser l’autor dels whattsapp sobre Marchena i “controlar des del darrera” la Sala Segona. A l’escrit, critiquen que els missatges difosos no són “d’una conversa de bar entre copa i copa” sinó en un grup de whattsapp d’un centenar de senadors escollits pels ciutadans.
A més, també aprofita per presentar un escrit per plantejar l’article de previ pronunciament per qüestionar la competència del Suprem per jutjar aquesta causa. “El Suprem no només no és competent sinó que és el menys indicat pel seu altíssim grau de politització i la seva falta d’imparcialitat en assumptes d’aquesta naturalesa”, escriu la defensa de Cuixart. Aquest aspecte s’haurà de tractar en una vista prèvia a l’inici del judici i és previsible que ho demanin totes les defenses.
