L’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart ha denunciat que es trasllada a viure temporalment a Suïssa, des d’on preveu denunciar el ‘Catalangate’ a nivell internacional, així com el que ha definit com el front repressiu i la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. Cuixart ho ha dit en la seva participació telemàtica en un acte de l’entitat a Sant just Desvern (Baix Llobregat) per denunciar precisament el cas d’espionatge a polítics i activistes, on ha explicat que serà a Suïssa per motius professionals i que ho aprofitarà per seguir amb la tasca de denúncia en qualitat de director d’Òmnium Civil Rights Europe (OCRE) i coincidint amb la causa que té oberta l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Cuixart ha explicat en la seva intervenció per vídeoconferència que l’empresa de la qual n’és propietari, Aranow, està instal·lant un centre d’innovació a Ginebra. “Jo m’hi he desplaçat i viuré a Suïssa, aniré pujant i baixant, i és la meva manera de ser útil i seuir treballant sota l’empara d’Òmnum i deixar clar casos com el ‘Catalangate'”, ha detallat, tot recordant que és el mateix que va fer en el Tribual Suprem sota el lema “ho tornarem a fer”.
L’acció de Cuixart s’emmarca en els esforços de l’entitat per posar de manifest el que denuncien com una vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol, i que articulen a través d’una campanya amb actes itinerants arreu del país amb actes com el d’auest dilluns a Sant Just Desvern. En aquest cas, la pantalla de Cuixart estava flanquejada per l’actual president de l’entitat, Xavier Antich, i l’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa.
“La repressió es pot utilitzar amb una campanya de conscienciació de la nostra vulnerabilitat quan fem servir el telèfon mòbil, i empoderar-nos col·lectivament, sent conscients que encara que les coses que fem no són un delicte són sospitoses perquè l’Estat espanyol intervingui i suspendre els nostres drets”, ha assenyalat Antich. De la mateixa manera, assegura que es pot fer servir aquest mateix fet com a “palanca” i denunciar l’Estat.
En aquest sentit, creu que ens podem arribar a acostumar a “que sembli normal” una vulneració de drets com la que denuncien, fet que no encaixa en el concepte de democràcia homologable. “És un escàndol que el responsable de garantir que es respectin els nostres drets fonamentals ens els està vulnerant, és el món al revés”, ha afegit.
Com exemple, ha posat el cas d’espionatge amb programari informàtic als telèfons mòbils a una desena de persones a Hongria i Polònia. “Quan el Parlament Europeu en va tenir notícia, va crear una comissió d’investigació, i en el cas del ‘Catalangate’ el que diem és que a l’Estat espanyol n’hi ha de certificats 65, sis cops més que els casos sumats en dos estats”, ha exclamat.
L’1-O, en fase d’investigació
Per la seva banda, l’adovada Anaïs Franquesta ha donat detalls sobre el procés judicial per l’actuació policial durant l’1-O. Actalment, es troba en fase d’investigació, i a principis d’any es va presentar una pericial amb informació i material d’aquesta jornada.
“Ara estem al voltant de 60 agents investigats, ens van donar la raó en uns quants però no en tots, i vam recórrer a l’Audiència Provincial”, ha explicat. Franquesta ha detallat que s’ha hagut de visionar una gran quantitat de vídeos d’aquella jornada, dels quals un gran nombre corresponen a la ciutat de Barcelona.
Amb tot, espera que entre finals d’any i principis de 2023 es puguin presentar els escrits d’acusació.
