El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha alertat aquest dijous de “l’impacte territorial” que podria tenir a Catalunya i el País Valencià l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell. En declaracions als mitjans a la seva arribada a la 39ena Reunió del Cercle d’Economia, Cuerpo ha recordat que hi ha diversos “elements que preocupant” al govern espanyol per l’impacte d’una eventual absorció a Catalunya, especialment pel que fa a l’accés al finançament de les petites i mitjanes empreses i les pimes. “El Banc Sabadell és fonamental per a les pimes tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana i aquest també és un element a preservar”, ha assegurat, remarcant que “el crèdit ha de seguir fluint a les pimes”. Tanmateix, ha admès que “si l’oferta surt endavant, el govern no té element de decisió sobre l’opa”, segons ha recollit ‘El Nacional‘.
El ministre d’Economia també ha assenyalat al possible impacte territorial que podria tenir una eventual fusió pel que fa a “la mida i l’ocupació” generada per la nova entitat financera. “Aquest també és un element que resulta clau des del punt de vista territorial”, ha dit.
Cuerpo ha destacat que l’opinió del govern espanyol sobre l’OPA no ha variat, i que en tot cas “el grau d’acceptació” que tingui no farà variar el diagnòstic que acabi fent l’executiu.
En tot cas, el ministre també ha indicat que l’OPA està pendent de l’anàlisi que facin diverses institucions “en el marc de les seves competències”, com la CNMV, la CNMC o el Banc d’Espanya.
Així mateix, ha dit que l’executiu espanyol se centra en una “visió més àmplia” que no es fixa estrictament en els paràmetres de l’OPA sinó en conceptes com els de sostenibilitat financera, la possible reducció de la competència, o l’impacte en el territori.
Un cop dins l’auditori, on el ministre ha participat en un diàleg amb la vicepresidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, Cuerpo ha insistit en el seu rebuig a l’operació. Per una banda, per la forma -a través d’una OPA hostil que contribueix a la “incertesa i la volatilitat als mercats” i no mitjançant una negociació formal entre les paerts- i per l’altra per la concentració en el sector i els seus “efectes lesius en termes de competència”.
En aquest sentit, ha recordat que les tres entitats que quedarien al mercat coparien el 70%, un percentatge molt per sobre de països veïns com França, Alemanya i Itàlia, que es troben al voltant del 50% “o molt per sota”.
A més, Cuerpo ha citat com a element de concentració del sector el fet que l’augment dels tipus d’interès no s’hagi traduït en una major remuneració dels dipòsits. En aquets punt, el ministre ha citat un informe del Banc d’Espanya, que ho atribueix a un augment de la liquiditat per part de les entitats i per tant a la poca necessitat d’entrar en competència entre els altres bancs per obtenir liquiditat.
Els fons europeus, una “enorme oportunitat de país”
En la seva intervenció, el ministre ha apuntat a l'”enorme oportunitat de país” que han suposat els fons europeus tant per fer front als efectes de la pandèmia com per a la modernització i la transformació de l’economia i ha assegurat que han estat un “factor clau”.
Cuerpo ha explicat que el seu efecte s’ha notat en la creació de més llocs de treball en sectors de valor afegit, com les TIC o les telecomunicacions, entre d’atres, amb un increment superior del 50% davant el 13% de la xifra global. “Ja es va veient on es posa el focus”, ha celebrat.
I sobre la productivitat, un dels eixos claus de la jornada anual del Cercle aquest any, ha sit que que les dues terceres parts són atrobuïbles a una recomposició sectorial. “Si la nostra activitat productiva tingués el mateix pes que el 2018, només hauria augmentant un terç del què ha augmentat. Això és gràcies a què l’economia s’està modenritzant i transformant”, ha dit.
D’altra banda, el ministre ha evitat respondre a les demandes de millora sobre el sistema de finançament i ha recordat que l’Estat va incrementar en 20.000 milions els recursos per a les comunitats autònomes en concepte d’entregues a compte, tot i la pròrroga dels pressupostos. L’objectiu és que en anys de ‘shock’ com en el de la pandèmia o la crisi financera puguin fer front a les despeses “sense anar en detimen dels objectius fiscals”.
Per últim, el ministre s’ha referit a les dades d’inversió estrangera en projectes ‘greenfield’ analitzades pel Finantial Times i ha destacat que situen l’Estat com a quart país del món i ens ectors clau, com les renovables, al quart lloc. “És una senyal molt directa del vector de la competitivitat dins d’Europa i a nivell mundial”, ha afirmat Cuerpo, que també ha subratllat que suposa en una millora de “l’autonomia estratègica i la reindustrialització en sectors clau”.
