L’independentisme ha fet una crida a respondre “massivament” i des de “la lluita no violenta i la desobediència civil i pacífica” a la sentència del Suprem, que avisen que serà condemnatòria. A través d’un comunicat conjunt fet per els tres partits independentistes i les dues entitats cíviques –JxCat, ERC, CUP, Òmnium i ANC-, així com diversos sindicats i associacions, han demanat a la ciutadania “participar del nou marc de mobilitzacions” per “tornar a exercir els drets vulnerats”, encara que no han detallat en què es traduiran aquestes protestes. “La desobediència civil i la mobilització pacífica són els principals instruments de la ciutadania per respondre als abusos de poder”, ha apuntat la historiadora Anna Sallés, que ha estat l’encarregada, juntament amb els periodistes Martí Anglada i David Fernández, de llegir el manifest. En aquest sentit, Fernández ha demanat a “tothom que veu la condemna dels presos una greu injustícia i un atac als drets fonamentals” a “sortir al carrer”.
“Farem el que faci falta davant una sentència injusta que busca l’escarni i que la ciutadania es quedi a casa”, ha insistit el president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, en una atenció als mitjans després de la declaració conjunta. “La sentència busca revenja i per això tothom ha de sortir al carrer a defensar els drets i les llibertats, no només un dia, sinó una època que serà llarga”, ha continuat. En aquest sentit Mauri ha apostat perquè “hi sigui tothom” i ha confiat que els comuns, que no han participat en aquest manifest conjunt, es sumaran a la resposta unitària. Mauri, però, no ha volgut donar detalls de quines seran les mobilitzacions i ho ha atribuït al fet que són moltes entitats a construir la resposta. Així, ha insistit que la resposta “ha de ser col·lectiva o no serà exitosa” i s’ha conjurat per trobar la mobilització “el més unitària possible”. En aquest sentit ha augurat que s’hi acabaran sumant més sectors per la “situació d’excepcionalitat” que “interpel·la a tothom”. “Fem una crida a tots els ciutadans que se sentin indignats amb la sentència, que no és contra nou presos sinó contra els drets i les llibertats de la ciutadania”, ha explicat. A més, Òmnium ha repartit avui 115.000 exemplars gratuïts del diari Judici a la Democràcia coincidint amb el segon aniversari de l’1-O, on es poden llegir impressions de Jordi Cuixart :”L’única sentència acceptable és l’absolució i, si no arriba, treballarem per l’amnistia”, diu el president empresonat de l’entitat.
Per la seva banda, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha detallat que la resposta es basarà en els principis de “llibertat, aturada de la repressió i dret d’autodeterminació”, que ha explicat que són els punts que comparteixen totes les entitats signants. Tot i això, ha apuntat que cada organització tindrà, després, punts de vista propis i, per tant, accions concretes. Encara que tampoc ha volgut entrar en quin projecte de mobilitzacions hi ha sobre la taula, Paluzie ha reconegut que la proposta de fer marxes arreu del territori durant diversos dies, que va transcendir en diversos mitjans de comunicació, “s’està valorant”, tant logística com territorialment. Tot i això, sí que ha dit que si acaba prosperant serà una acció conjunta de totes les entitats. “Caldrà flexibilitat, no és una acció rígida com la de l’11-S”, ha advertit Paluzie.
Al manifest es fa una defensa del dret a l’autodeterminació, que insisteixen que no és delicte perquè “exercir la democràcia mai pot ser delicte”. “Davant les injustícies la societat madura i democràtica no pot restar callada”, apunten, i afegeixen que la sentència “condemnatòria” serà “el major atac als drets fonamentals”. En aquest sentit, asseguren que qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà “injusta” i reiteren que les acusacions de rebel·lió i sedició “són falses”.
A l’acte hi ha assistit diversos representants polítics i de moviments socials, com Laura Borràs i Eduard Pujol (JxCat); Marta Vilalta i Pau Morales (ERC); Albert Botran (CUP); Elisenda Paluzie, (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium). Ramon Font (USTEC), Assumpta Barbens (IAC) i Carles Sastre (Intersindical –CSC), entre altres, hi han participat com a representants de moviments socials i sindicals.
Els CDR demanen acabar amb les “acusacions” i construir “plegades” la república: “Serem qui farà tremolar l’enemic”
Al seu torn, els CDR han difós un comunicat aquest dimarts amb motiu del segon aniversari de l’1-O en què demanen acabar amb les “acusacions” i construir “plegades” la república. “Prou acusacions, prou assenyalar-nos. Sabem construir plegades. Ho hem demostrat un munt de vegades”, han apuntat els comitès, que han apostat per “continuar alçades” i estar “disponibles no només a no fer un pas enrere, sinó a fer un decidit pas endavant”. “Vam néixer per defensar un referèndum. Vam créixer per defensar una república, serem qui farà tremolar l’enemic i guanyarem, no en tingueu cap dubte. Visca la terra lliure!”, han remarcat, alhora que han advertit que l’Estat és una “bèstia malferida, disposada a tacar ferotgement tot i saber-se perdedora de la batalla”.
En el seu comunicat, els comitès han defensat que cadascú construeixi república “des del seu paper”: els que es manifesten, els que tallen carreteres, els que assisteixen a assembles i els que carreguen cartells i pancartes al cotxe. “Des de no permetre que s’enduguin ningú més, fins aconseguir que tothom torni a casa lliure”, han indicat.
Els CDR han constatat que aquest dimarts fa dos anys que dos milions de persones van votar però també que “més de 700.000 van veure segrestat el seu dret de votar”. “Avui fa dos anys que culminàvem més de 300 anys de lluita amb un referèndum que vam defensar de la violència desfermada de l’Estat”, han continuat. També han apuntat que es compleixen dos anys de la “pallisses de la repressió policial”, una repressió que no és nova, han dit, però que “ha anat en augment”.
En aquest punt, han destacat que hi ha 16 persones a la presó i persones a l’exili per treballar en política, per ser d’un CDR o simplement per cantar. A això li han sumat els centenars de persones encausades per “posar urnes, per tallar carreteres o vies, per defensar-se de la persecució de l’estat espanyol”. Malgrat “propostes i iniciatives diverses”, els CDR han reivindicat que els uneix un objectiu comú, que és construir una república. “Per això sabem que ho tornarem a fer, les vegades que calgui”, han advertit.
