La Creu Roja a Catalunya ha atès unes 20.000 persones ucraïneses des que va començar la guerra i n’ha allotjat unes 6.000 en hotels, albergs i altres equipaments. El coordinador, Enric Morist, explica a l’ACN que després de donar resposta a l’emergència, on el més important ha estat garantir un lloc on dormir a les més de 500 persones que arribaven al dia i no sabien on anar, ara toca estendre l’acollida als municipis: “No és normal viure en un hotel i tindran moltes més oportunitats”. També permetrà a les institucions treballar amb “més calidesa” per atendre unes persones en situació vulnerable i la majoria de les quals només pensen a tornar. Morist destaca l’ajuda que han rebut de la comunitat russa i demana que no sigui estigmatitzada.
La Creu Roja a Catalunya ha atès en les últimes setmanes unes 20.000 persones ucraïneses que fugien de la guerra; primer a peu d’andana, a l’aeroport del Prat, a la seu de l’entitat o en un dispositiu a la Jonquera; després, ha concentrat l’activitat al centre de primera acollida obert pel Ministeri d’Inclusió en un dels pavellons de Fira de Barcelona. El 24 de febrer, l’han seguit setmanes en què han arribat a Catalunya cada dia unes 800 persones que fugien de la guerra i, d’aquestes, unes 500 necessitaven allotjament.
“En aquestes primeres setmanes, la prioritat ha estat garantir allò bàsic, un lloc on dormir i menjar. Sobretot s’han allotjat en hotels, albergs o residències i també hem derivat persones a altres comunitats. Però aquests són recursos per parar el cop”, afirma el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, en una entrevista a l’ACN.
En total, la Creu Roja ha allotjat unes 6.000 persones, més de la meitat de les quals són menors. També hi ha moltes dones que han arribat amb els fills; algunes persones grans, soles o amb els néts, i pocs homes.
Ara estan arribant entre 130 i 150 persones al dia i entre 50 i 80 necessiten allotjament, indica Morist. “Ara ens trobem en un altre moment. S’han estabilitzat les arribades i cal estendre l’acollida”, assenyala el coordinador de la Creu Roja, que demana ajudes per a les famílies acollidores, que han conformat una xarxa informal que ha estat clau per donar resposta a l’emergència. Tècnicament, s’anomena passar de la fase de contingència a la d’estabilització.
La Creu Roja està treballant amb la Generalitat i els ajuntaments per trobar possibilitats d’allotjament per a grups més petits. “Els municipis volen acollir, però necessiten ajudes. I les persones que es quedin a Catalunya hi tindran moltes més oportunitats”, recalca, i destaca que serà més fàcil l’escolarització dels infants, l’accés als recursos sanitaris i als serveis socials o que trobin feina. En aquest sentit, valora que els ucraïnesos que fugen de la guerra puguin accedir amb més agilitat a la protecció temporal, i per tant als permisos de residència i treball, però lamenta que per a refugiats d’altres conflictes no s’hagi activat aquesta via.
“Ara estem intentat veure com aterrem al territori. Les necessitats d’allotjament dependran molt de l’evolució del conflicte, però molta gent ens demanarà de tornar en el primer moment que pugui, això segur “, preveu Morist. Tot i que la guerra continua, en els darrers dies algunes persones estan tornant a casa a Kíiv, després de la reubicació de l’exèrcit rus sobretot a l’est d’Ucraïna.
“Amb el cap i el cor a Ucraïna”
“El primer que pregunten en baixar del tren o de l’avió és si estan en un lloc segur i després, si poden contactar amb la família d’allà. Tenen el cap i el cor a Ucraïna”, expressa Morist, que observa que, com que per a la gran majoria la idea és tornar aviat, s’emparen en la seva comunitat i mentalment no es preparen per quedar-se a viure a Catalunya. “Es troben en standby. Són nivells emocionals diferents i s’ha d’anar treballant”, apunta.
El coordinador de l’entitat preveu moltes sol·licituds de retorn quan hi hagi el primer alto al foc, però alerta que s’haurà de fer en condicions segures davant el perill, entre altres, de territoris minats o dividits. També adverteix que tothom marxa d’una guerra pensant que seran unes setmanes, però que pot passar un llarg temps abans de tornar a casa.
“Un carrusel d’emocions”
Per tot això, el coordinador de la Creu Roja a Catalunya expressa que les persones refugiades viuen en un “carrusel d’emocions permanent”. Així, explica que poden assistir a un naixement i després haver de comunicar a la mare que la parella no ha estat localitzada. “Són situacions molt dures”, remarca.
La Creu Roja ha ofert atenció psicològica a les persones que fugen de la guerra i li han contactat entitats més especialitzades, per exemple en atenció a infants o dones que han patit violència. “Ha estat una atenció psicològica de contenció. Ara cal especialitzar-la i fer-la permanent”, destaca el coordinador de l’entitat, que incideix en la importància d’una acollida més a petita escala per treballar amb “calidesa” també el suport psicològic.
Risc de tràfic de dones i infants
Morist alerta que el tràfic de persones és una altra de les parts més fosques de les guerres i que, a més, “s’utilitza per desmoralitzar, intimidar i espantar” la població. Després que la Creu Roja i el Govern avisessin que s’havien detectat possibles casos de tràfic de dones a Catalunya, Morist assenyala que els han pogut aturar a través dels agents especialitzats de Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional que es troben en els centres de recepció i dels operatius de l’entitat, preparats en aquest àmbit.
El coordinador no detalla la xifra de quants possibles casos han detectat i diu que, tot i que són “pocs”, cada un és “molt important”: “Caure en aquestes xarxes seria horrorós, i més després de tot el que han passat”. Quan arriba una dona sola només amb un número de contacte d’algú que no és un familiar, li demanen que s’esperi per comprovar-lo, entre altres situacions.
La Creu Roja insisteix a demanar a les persones que volen col·laborar que contactin amb les institucions per articular aquesta ajuda i que tinguin “molta cautela” sobretot a l’hora de transportar persones, per exemple que s’assegurin que saben on van. També sosté que, si els traslladen a Catalunya i no coneixen a ningú, els adverteixin que potser s’hauran d’allotjar en un altre municipi de l’Estat, perquè “no se sentin enganyats”.
Ajuda de la comunitat russa
Morist destaca les ajudes que han rebut de la comunitat russa a Catalunya, tant en possibilitats d’allotjament com per fer de traductors. Des de la Creu Roja sospesen com articulen aquesta ajuda perquè no sigui “contraproduent”. “Persones russes ens estan oferint la seva ajuda, però de vegades ni elles mateixes se senten bé. És un perill que siguin estigmatitzades. En un món en què tot és blanc o negre, no es veuen els colors”, reflexiona.
El coordinador de la Creu Roja ressalta que, més enllà de la comunitat russa, han rebut moltes ofertes per ajudar. “Aquest conflicte emocionalment ens ha impactat molt”, diu Morist, que troba moltes similituds en la guerra dels Balcans, tot i que hagin passat 30 anys.
