La CUP culmina el seu procés de “refundació” amb la conclusió que han de créixer, agilitzar la presa de decisions amb mecanismes més “verticals” o generar lideratges més duradors en el temps. Aquests són alguns dels punts recollits a la ponència estratègica i organitzativa que es debatrà i votarà a l’assemblea nacional d’aquest dissabte a la Fira de Sabadell. El document, que planteja que la CUP esdevingui “una eina organitzativa gran, forta, en lluita i referencial”, arriba amb més de 150 esmenes vives. Aquesta trobada suposarà el punt final de l’anomenat Procés de Garbí, presentat l’octubre de l’any passat i que finalitza onze mesos després. En els debats territorials i sectorials previs hi han participat més de 1.200 persones inscrites.
L’Assemblea Nacional Estratègica i Organitzativa de la CUP està convocada aquest dissabte a les 9.30 a la Fira de Sabadell i l’organització calcula que podria allargar-se fins a les 21.00. En total hi ha 223 esmenes a la ponència. D’aquestes, 70 han estat incorporades pel grup motor a la ponència ‘Impulsar, articular vèncer’, i seran votades conjuntament. Les 153 esmenes a debat s’organitzaran en 15 blocs temàtics per a agilitzar. Hi tenen veu i vot tant els militants de la CUP com els qui, sense ser-ho, hagin participat de forma activa als diferents debats del Procés de Garbí.
Una de les prioritats de la CUP com a organització, com reflecteix la ponència, té a veure amb els lideratges. Concretament, plantegen que cal “bastir i consolidar lideratges a mitjà i llarg termini”, tant per part de representants institucionals com des de fora. “Tenir referents propis com a CUP que no hagin d’estar sotmesos a les contradiccions que la lluita institucional o la lluita amb altres espais suposa, per poder ser un altaveu clar del nostre propi espai”, sostenen.
De la mateixa manera, els anticapitalistes posen el focus en la necessitat d’agilitzar la presa de decisions. Si bé subratllen que són una “organització política horitzontal i de matriu assembleària”, també constaten que “la CUP ha de dotar-se de mecanismes verticals de direcció i presa de decisions que garanteixin una organització amb capacitat d’incidència en la realitat”.
En aquest context, en l’àmbit organitzatiu, la ponència planteja allargar el mandat del Secretariat Nacional, de dos a quatre anys, i substituir l’actual Consell Polític per una Mesa Nacional. Un secretariat nacional que estarà format per entre 9 i 15 persones -com a molt un 60% d’homes, que es reunirà setmanalment i que comptarà amb una permanent, si pot ser alliberada.
Si el document prospera, el Secretariat Nacional comptarà amb dos portaveus nacionals i també crearà dos rols nous, que l’equiparan amb els partits polítics tradicionals: un de coordinació i una secretaria general. Els integrants del nou Secretariat Nacional no s’escolliran aquest dissabte, sinó en una votació posterior, el pròxim 6 d’octubre.
D’altra banda, la CUP també planteja la creació d’una “escola de quadres”, per formar els militants que assumeixin responsabilitats i que en un moment determinat puguin “esdevenir cares visibles de l’organització amb certa projecció pública i mediàtica”. En aquest sentit, avisen que “la recerca de les representants institucionals no ens han de fer oblidar la necessitat de generar quadres i lideratges interns”.
Encara en el terreny organitzatiu, els anticapitalistes es fixen com a objectiu expandir-se al conjunt dels Països Catalans i créixer en militància per a esdevenir una “organització de masses”. En aquesta línia, plantegen tres tipologies de “vinculació” amb la CUP: el militant territorial i sectorial, el col·laborador i el col·laborador econòmic.
Aliances “puntuals” amb ERC, Comuns i Junts
En l’àmbit estratègic, el document a debat assenyala que la composició del nou Parlament “situa la CUP en una posició de difícil incidència i de clara oposició com a única perspectiva”. Els anticapitalistes que “ens trobem davant d’una majoria absoluta de les forces espanyolistes i amb un clar retrocés del pes de les esquerres”.
En aquest context, la ponència indica que “s’haurà de valorar el treball puntual conjunt amb altres forces” al Parlament. “És esperable que coincidim en diversos posicionaments amb ERC i Comuns-Sumar i, en termes d’oposició independentista, també amb Junts”, precisa el text, que aposta per “explorar el suport” d’aquests partits en iniciatives concretes.
“Hem de valorar en cada cas l’oportunitat d’aquest treball conjunt (així com els costos de no dur-lo a terme) però tenint sempre present que el bàsic i primordial que haurà de guiar l’acció parlamentària serà la pròpia visibilització i enfortiment com a alternativa, necessària i independent d’altres espais”, conclouen al respecte.
El document també planteja la possibilitat de tornar a presentar candidatura al Congrés dels Diputats o participar per primer cop en unes eleccions al Parlament Europeu, però subratlla que cal “generar les condicions polítiques i organitzatives” perquè sigui possible.
153 esmenes a debat
Després d’un estiu de transaccions, el document arriba a l’assemblea nacional de Sabadell amb 153 esmenes a debat. Entre les més destacades, hi ha una esmena a la totalitat a la ponència estratègica, presentada per l’assemblea de Nou Barris (Barcelona), que serà la primera que es votarà. Altres agrupacions locals, com la de Reus, reclamen explicitar que la CUP “descarta una candidatura unitària amb altres partits independentistes, perquè ni compartim objectius ni es donen les condicions socials”.
També destaquen esmenes com la de l’assemblea local de Girona, ciutat governada per la confluència Guanyem, integrada per la CUP i altres formacions. Reclamen “no excloure la possibilitat de superar la CUP com a eina a l’hora de construir la Unitat Popular”. En una línia semblant, l’agrupació del Poblenou de Barcelona demana “obrir el debat” sobre un eventual canvi de nom de l’espai polític.
Altres assemblees locals, com la de Vic, posen en dubte les noves figures de coordinador i secretari general, en considerar que la CUP donarà “una perillosa imatge d’assimilació” amb la resta de formacions polítiques.
Totes les esmenes i la ponència seran debatudes i votades aquest dissabte a Sabadell. Serà la culminació del Procés de Garbí, posat en marxa pocs mesos després de tancar un cicle electoral amb mals resultats, perdent la representació en institucions com l’Ajuntament de Barcelona o el Congrés dels Diputats. L’avançament electoral per part de Pere Aragonès també va obligar a ajornar aquest conclave, que inicialment estava previst per al passat mes de juny.
