L’exsecretari general del Parlament Xavier Muro ha assegurat aquest dijous que les dues resolucions tramitades la tardor del 2019 contra la monarquia i a favor de l’autodeterminació no està clar que incomplissin les prohibicions del Tribunal Constitucional (TC). A més, la jurisprudència del propi TC havia canviat des del 2014 i això complicava la feina dels lletrats perquè els feia entrar en l’anàlisi del contingut de les resolucions. Segons ell, el TC havia anul·lat el 2015 que la cambra catalana es declarés “subjecte sobirà” o que ignorés el dret, “no pot declarar la unilateralitat absoluta”.
En la segona sessió del judici per desobediència contra l’expresident de la cambra, Roger Torrent, i els altres membres independentistes, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, Muro ha explicat que ell va expressar oralment els seus dubtes a la Mesa fent un “anàlisi gramatical” dels advertiments del TC.
Fins el 2014, ha dit, la jurisprudència del TC complicava molt la possibilitat de vetar les iniciatives de les cambres legislatives. No obstant això, el procés sobiranista va fer canviar aquesta jurisprudència, cosa que va “complicar” la feina als juristes del Parlament. A més, ha recordat que el contingut d’una resolució parlamentària pot anar variant durant la seva tramitació a causa de diverses esmenes. “Ens obligava a analitzar la idea i contingut de cada text, no només a la forma, i hi havia textos molt clars i altres amb més grisos”, ha explicat, argument que també feien constar en les seves al·legacions quan hi havia algun recurs davant del TC. Però el tribunal no ha estat “receptiu” a aquests plantejaments.
De fet, ha explicat que la sentència del 2015 que va anul·lar l’inici del procés sobiranista prohibia exercir l’autodeterminació directament, i que la cambra catalana es declarés subjecte sobirà tot ignorant el dret. El mateix TC, segons Muro, recordava que la Constitució espanyola “no és militant”, i per tant es pot promoure la seva modificació. Per això, considera que les dues resolucions de la tardor del 2019, anul·lades posteriorment pel mateix TC, no eren com les del 2015, sinó que només eren declaratives i no eren “cap acte de pretesa sobirania”. “Que no es fes esment a la reforma constitucional no vol dir que l’exclogués, perquè no hi havia una exclusió expressa d’aquesta reforma constitucional”, ha argumentat.
Per últim, ha explicat que durant 35 anys el Parlament no havia rebut escrits de l’Advocacia de l’Estat amb incidents d’execució de sentència abans d’aprovar-se els textos, cosa que sí va començar a passar a partir del 2017.
Muro també ha assegurat que en cap moment va rebre cap indicació sobre el sentit del seu informe, cosa que hauria considerat “inoportú”. També ha dit que la Mesa podria haver ordenat la publicació de la resolució finalment votada i aprovada i no ho va fer perquè abans va arribar l’advertiment del TC instant a no fer-ho.
