L’exvicepresident primer del Parlament de Catalunya Josep Costa ha presentat un escrit a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què demana que s’anul·li el judici contra ell i tres exmembres més de la Mesa, entre els quals l’expresident de la cambra i ara conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, per haver permès debatre sobre la monarquia i l’autodeterminació la tardor del 2019. Alhora, Costa ha anunciat que no anirà a declarar perquè no reconeix el tribunal. En un escrit al qual ha tingut accés l’ACN, Costa al·lega que el TSJC té una “manca absoluta de jurisdicció i competència” per jutjar el fet, així com que menysté, no entén i no observa què vol dir inviolabilitat parlamentària.
A parer de Costa, la Sala Civil i Penal del TSJC no té jurisdicció per sotmetre a procediment de cap tipus els acords, resolucions, declaracions o decisions de qualsevol classe adoptats pel Parlament de Catalunya, així com els vots i opinions dels seus membres.
En aquest sentit subratlla que, “d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que roman inalterada a dia d’avui”, la “mera incoació” d’un procediment contra una persona “protegida per la inviolabilitat parlamentària” suposa “una vulneració” dels drets “que li reconeixen” els articles 23 i 24 de la Constitució.
Al text també es considera “objecte de l’atac antidemocràtic que pateix la institució del Parlament”, i assegura que la causa penal contra ell, Torrent i els altres dos exmembres de la Mesa és “impròpia de l’Europa democràtica”.
“Les resolucions dictades des de l’inici i fins a l’obertura del judici oral posen de manifest que aquest Tribunal és incapaç de fer una interpretació democràtica del dret, estenent la jurisdicció penal dins un àmbit que li és expressament i taxativament vedat, com és el de l’activitat parlamentària”, subratlla el text.
A més considera que la causa suposa la “culminació d’un mètode antidemocràtic” que, a parer de Costa, consisteix en “instrumentalitzar” el Tribunal Constitucional per “aplicar la censura prèvia” al debat parlamentari.
L’exvicepresident del Parlament considera que les actuacions tenen biaix ideològic i recorda, en aquest sentit, jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans segons la qual qüestions com la independència de Catalunya, la forma monàrquica de l’Estat i la crítica al Rei com a símbol de la nació espanyola són “qüestions d’interès públic” emparades “plenament” per la llibertat d’expressió.
Costa també argumenta com a causa per anul·lar tot el judici la inviolabilitat parlamentària com a “garantia de la separació de poders”, una figura que, si bé “no es troba recollida expressament” a la Constitució espanyola, és “un dels fonaments dels règims de democràcia parlamentària amb els quals es pretén homologar Espanya”.
Per tot plegat, Costa demana que s’anul·li la interlocutòria d’obertura de judici oral i que es faci un sobreseïment de la causa. Alhora reitera en la recusació de la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, a qui retreu manca d’imparcialitat.
