El candidat de Junts al 9-J, Toni Comín, ha acusat el PSC de ser el “responsable de l’atropellament a la democràcia catalana” pel recurs que la formació va interposar davant el Tribunal Constitucional (TC) i que ha acabat amb l‘anul·lació del vot telemàtic de l’exconseller Lluís Puig. Segons ha dit, els socialistes “estan intensificant les conseqüències de la repressió”. Preguntat pels possibles efectes de la sentència del Constitucional de cara a la constitució de la Mesa del Parlament, Comín ha defensat que es tracta d’un “accident” més en el “procés d’emancipació” de Catalunya. “Espanya intenta que ens n’anem avall, però són petits accidents al camí. Què farem? Com hem fet amb tot: gestionar-ho amb astúcia i coratge”, ha dit.
En un acte de campanya des de Paçà, a la Catalunya del Nord, Comín ha tornat a carregar contra la sentència del Tribunal Constitucional que ha anul·lat el vot telemàtic de Lluís Puig i ha acusat de nou el PSC de ser el “responsable” d’impedir que “els representants elegits pels ciutadans puguin votar” al Parlament de Catalunya. “Ens diuen que són ells els qui podran parar les forces antidemocràtiques. Perdona? No hi ha res més antidemocràtic que aquest recurs”, ha denunciat.
El cap de llista, a més, també ha acusat el Constitucional “d’intervenir de manera descarada” en un procés electoral. “És el de sempre, les togues intentant anul·lar la decisió de les urnes. I el més greu és que la responsabilitat d’aquest atropellament és el PSC”.
De cara els efectes que la decisió del Constitucional pugui tenir el vot de Puigdemont i Puig a partir del 10 de juny, quan s’ha de constituir la Mesa del Parlament de Catalunya, Comín s’ha limitat a dir que es tracta d’un “accident més d’importància relativa” i ha assegurat que Junts “gestionarà” la situació “amb astúcia i coratge”. “El procés d’emancipació nacional és un ascens a una muntanya alta com el Canigó, i durant el camí hi ha moments complicats, però l’important és continuar i ser conscient que arribaràs al final”, ha dit el cap de llista, precisament, des d’unes vinyes de Paçà on es veia el Canigó al fons.
Respon a les acusacions d’ERC de “votar en contra” dels interessos de la pagesia a la UE
Comín ha volgut celebrar aquest dijous, en la recta final de la campanya, un acte monogràfic sobre pagesia i ramaderia amb l’objectiu de fer valdre que el sector primari està entre les “prioritats” de Junts de cara a la pròxima legislatura europea. Així, davant les acusacions d’ERC de “votar en contra” dels interessos del sector en les votacions del Parlament Europeu, Comín ha defensat que es tracta “d’atacs sense fonaments” i ha assegurat que Junts “no ha votat a favor dels tractats que perjudiquen els interessos de la pagesia”. “Per descomptat que no”.
El candidat ha fet valdre que Junts aposta per una revisió de la política agrària comuna (PAC) que “desburocratitzi” el sector primari i ha destacat que la formació està també a favor d’imposar “clàusules mirall” a tots els acords comercials amb tercers països per tal d’evitar la competència deslleial. A més, també ha defensat l’aplicació d’impostos com la taxa de carboni en frontera per fer “extensiu” el principi de “qui contamina paga” als tercers països.
Reacció a la decisió d’Espanya d’intervenir en el procediment del Tribunal Internacional de Justícia iniciat per Sud-àfrica contra Israel
D’altra banda, Comín ha titllat “d’electoralista” el reconeixement de Palestina per part de l’estat espanyol i ha assegurat que l’executiu “fa servir el drama de Gaza per guanyar les eleccions”. Les paraules del cap de llista de Junts s’han produït després de l’anunci fet pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, sobre la decisió d’Espanya de sumar-se al procediment del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) iniciat per Sud-àfrica contra Israel.
“No es pot fer servir el patiment dels gazians amb finalitats electorals”, ha dit. Alhora, el candidat ha denunciat la “hipocresia” del govern de Pedro Sánchez pel que fa a Kosovo i el Sàhara Occidental i ha defensat que si el socialista està “realment compromès” amb el dret a l’autodeterminació hauria de reconèixer també ambdós estats.
