Toni Comín i Lluís Puig compareixeran demà dijous davant les autoritats belgues per afrontar l’ordre europea d’extradició emesa per Espanya. Segons fonts pròximes al cas, tots dos s’entregaran a la policia i després passaran a disposició judicial, tal com marca el procediment. Així, s’espera que el jutge d’instrucció els interrogui, dicti les mesures cautelars i passi el cas a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància belga que ja està examinant la petició d’extradició de Carles Puigdemont.
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va emetre dimarts les euroordres contra Comín per delictes de sedició i malversació i contra Puig per malversació i desobediència.
Asseguren tenir ara proves “més contundents” perquè Bèlgica tombi l’euroordre
Comín i Puig defensen que ara tenen proves “més contundents” perquè la justícia belga tombi la nova euroordre contra ells. Després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi emès noves euroordres contra ells i Clara Ponsatí, els dos exiliats a Bèlgica són “optimistes” respecte a la possibilitat que la justícia belga tombi l’euroordre. “La nostra defensa ja era molt sòlida, però ara ho és encara més”, subratlla Comín. Per la seva banda, Serret, l’única contra la qual de moment no s’ha emès una nova euroordre, no descarta que sigui reclamada en el futur i resta a l’espera que es “concreti” la seva situació jurídica.
“L’entomem amb la fermesa i fortalesa que durant aquests dos any hem pogut recollir més proves i demostracions que (a Espanya) no existeix la separació de poders i per tant, això no es pot parlar que sigui una democràcia”, diu Puig, per a qui el Suprem reclama l’extradició per malversació i desobediència. Per Puig, la nova euroordre és una “vergonya jurídica i política a nivell internacional”.
En la mateixa línia, Comín, contra qui s’ha emès l’euroordre per sedició i malversació, té la “convicció” que “en qualsevol estat democràtic entendran que aquests fets no només no constitueixen un delicte de sedició, sinó que són l’exercici d’uns drets fonamentals”. És per aquest motiu que diu afrontar l’euroordre “amb tota la tranquil·litat del món” perquè creu que “cap altra democràcia europea és capaç de seguir la corrent” a Espanya.
Malgrat “l’optimisme”, per Puig, però, el procés també s’ha d’entomar amb la “serietat” i “el respecte que mereixen les institucions jurídiques de veritat”. Les euroordres contra els exconsellers arriben després que Llarena emetés la de l’expresident Carles Puigdemont el 14 d’octubre, el mateix dia que es va fer pública la sentència del Suprem contra els líders polítics i socials independentistes.
Manca de separació de poders i de garanties, les línies de defensa
Puig i Comín defensaran davant la justícia belga que s’han vulnerat drets fonamentals, com per exemple el de la presumpció d’innocència, des del principi del procés. Segons han explicat, també al·legaran la manca de “garanties per a un judici just” i que a Espanya hi ha “manca de separació de poders” i “ingerència de l’executiu sobre el judicial”.
“Ens estan dient que som culpables abans d’anar-hi i, si no tenim un judici just a Espanya, val més que tinguem un judici just a Europa”, diu Puig, que assegura tenir moltes declaracions de representants de l’estat, entre els quals hi ha Felip VI o presidents del govern, que mostren la “manca de separació de poders” a Espanya. “Esperem que no retirin l’eruoordre dos dies abans de la decisió del jutge belga”, apunta Comín.
Serret no descarta una nova euroordre contra ella
Per la seva banda, Serret, l’única membre del govern a l’exili que Espanya de moment no ha reclamat, no descarta que la justícia espanyola emeti una nova euroordre contra ella en les pròximes setmanes o mesos. Serret, que actualment és delegada del Govern davant la Unió Europea, està a l’espera que es “concreti” la seva situació jurídica.
Malgrat la incertesa, Serret referma el seu compromís amb el càrrec. “La voluntat és seguir com fins ara fent la feina al capdavant de la delegació”, remarca. Pel que fa a la nova euroordre contra la resta d’exconsellers, assegura “confiar en la justícia europea i belga” i insisteix en la necessitat que la qüestió catalana “torni a la política” perquè “la repressió no té cap sentit”.
Fracàs de les anteriors euroordres
El tribunal de primera instància belga va rebutjar el 2018 la segona euroordre contra Comín, Puig i Meritxell Serret per un error de forma, mentre que la justícia d’Escòcia no es va arribar a pronunciar al respecte en el cas de Ponsatí. Llarena va retirar la petició d’extradició contra tots els exmembres del Govern després que la justícia alemanya es negués a extradir l’expresident Carles Puigdemont per rebel·lió.
