Ha estat un viatge d’unes 20 hores. Els exiliats pel Tsunami van començar a marxar de Suïssa dijous al migdia. I van arribar a prop de Salses, a Catalunya Nord, poc abans de les 21 hores de la nit. Unes pizzes van servir per recuperar forces després del primer viatge, que encara no havia acabat. L’emoció anava en augment, i Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, Oleguer Serra i Josep Campmajó veien cada vegada més a prop el retorn a Catalunya. “Ho tenim a tocar”, comentaven. Després de dormir -poc-, els exiliats s’han fotografiat a la Porta dels Països Catalans a les 7:20 per, a les 8:25, entrar ja a Catalunya. La xocolata desfeta -tant desitjada per Rovira-, a Cantallops, ha acabat per endolcir un viatge molt esperat per tots 5.
Quasi tots els exiliats del Tsunami eren veïns. Vivien a pocs minuts els uns dels altres, i sovint quedaven per passar hores junts. De fet, alguns sopaven gairebé cada dia plegats. Rovira ha estat prop de sis anys i mig a Ginebra, i Wagensberg, Rodríguez, Campmajó i Serra han viscut quasi 8 mesos a Suïssa. Tots cinc van començar a marxar dijous al migdia del país que els ha acollit tot aquest temps. La sensació, tal com han anat explicant ells mateixos, era una barreja d’il·lusió, entusiasme, esperança i molta alegria, però també una mica d’incertesa, prudència i contenció. Amb la mirada posada, de reüll, a la frontera.
Les hores avançaven i cada cop hi havia menys quilòmetres que separaven els cinc exiliats de la Jonquera. La comitiva va fer una parada a prop de Salses pels volts de les 21 hores, on Rovira, Wagensberg, Rodríguez, Campmajó i Serra van sopar unes pizzes a peu dret per recuperar forces, retrobar-se amb encara més gent, entre amistats i els seus grups de suport. L’alegria s’anava imposant a la incertesa. Conscients que la nit seria més aviat curta, els exiliats i les persones que els han acompanyat aquestes hores van anar a dormir. Coneixedors que, la pròxima nit, ja la dormirien a casa.
Ja avui divendres, la Catalunya Nord s’ha despertat amb més emoció que contenció. Els exiliats han arribat a la Porta dels Països Catalans a les 7:20 hores, on han estat rebuts per encara més gent. Els esperaven destacats noms de la política catalana com Jordi Turull i Josep Rius (Junts); Teresa Jordà, David Mascort i Laia Cañigueral (ERC); Montserrat Vinyets, David Fernández, Anna Gabriel i Carles Riera (CUP); el president d’Òmnium Xavier Antich; l’advocat Benet Salellas; el també encara exiliat i diputat de Junts, Lluís Puig; i membres dels grups de suport a Jesús Rodríguez i a la resta d’exiliats. “Lluís, et vindrem a buscar”, ha dit Rovira a Puig.
“Ara sí. Va. Som-hi”
A més, una trentena d’amics, companys i coneguts han acudit també a aquesta simbòlica trobada del matí, pas previ a entrar al Principat. Una entrada que ha arribat a les 8:25 hores. Una càmera de l’ACN ha testimoniat el viatge de Rovira des de la Porta dels Països Catalans fins a Cantallops. La secretària general d’ERC, emocionada, ha obert la seva finestra i ha constatat com enyorava l’olor i el vent que fa a Catalunya. Amb una estelada preparada per treure per la finestra, Rovira treia el puny en senyal de victòria.
“Marta, ara sí que arribem”, l’han avisat des del cotxe. “Ara sí. Va. Som-hi”, han estat les primeres paraules de Rovira a Catalunya, just en creuar la frontera. Amb un somriure d’orella a orella, el sol brillant-li la cara, i la mà fora de la finestra per notar l’aire, Rovira ha tancat l’etapa de l’exili.
La següent parada ha estat Cantallops, on la secretària general s’ha abraçat amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, la resta de la comitiva del partit, així com amb desenes de veïns i ciutadans, amistats i coneguts, que s’han apropat a saludar tant Rovira com la resta d’exiliats. La xocolata desfeta ha endolcit el tram final del viatge, ja a Catalunya, un menjar que fa temps que Rovira explica que té ganes de fer en tornar a trepitjar el seu país.
