L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha plantejat no renovar les llicències dels 10.101 pisos turístics que hi ha actualment a la ciutat per tal que el novembre del 2028 passin a ser residencials. Per fer-ho, ha explicat que aplicaran al màxim el decret llei aprovat per la Generalitat el 7 de novembre que regula l’ús d’aquesta tipologia d’habitatges en municipis tensionats en aquest àmbit, com ho és Barcelona. Així, el novembre del 2028, quan passin cinc anys de l’entrada en vigor del decret, aquests pisos perdran la llicència de turístics i el consistori no impulsarà cap planejament urbanístic per mantenir aquesta figura. D’altra banda, ha proposat acumular la reserva del 30% d’habitatge protegit també en parcel·les de barris adjacents.
L’alcalde de Barcelona ha explicat que des de l’entrada al Govern van fixar l’accés a l’habitatge com una de les prioritats però ha afirmat que els cicles electorals els havien impedit tirar endavant algunes mesures. Un cop superat aquest cicle, ha plantejat canvis en dos àmbits per tal que a Barcelona hi hagi més oferta, que sigui més accessible i que permeti evitar que la gent marxi de la ciutat. Collboni ha posat sobre la taula que mentre que el preu de l’habitatge ha pujat un 68%, els sous ho han fet un 38%.
D’una banda, ha proposat eliminar la figura del pis turístic a Barcelona en aplicació de la normativa impulsada per la Generalitat per regular aquests habitatges. Aquesta estableix que en els municipis que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants -o ambdós requisits-, l’activitat de pis turístic només és possible si ho permet expressament el planejament urbanístic i sempre que es justifiqui que hi ha prou sòl per a l’ús d’habitatge destinat al domicili habitual i permanent dels residents.
Davant d’aquesta possibilitat, el govern municipal ha plantejat no impulsar cap nou planejament urbanístic que reculli la figura dels pisos turístics a partir del novembre del 2028, moment en el que també decauran els 10.101 que hi estan operant ara mateix. Per això, Collboni ha assegurat que a partir de novembre del 2028 Barcelona no tindrà cap pis turístic. Aquests 10.000 pisos passaran a ser residencials, ja sigui per al lloguer o la venda.
D’altra banda, el govern municipal ha destacat que la tasca inspectora dels darrers anys ha permès imposar 10.500 sancions i 9.700 ordes de cessament de l’activitat de pisos turístics des del 2016. Ha apuntat també que d’uns 6.000 pisos il·legals s’ha passat a només entre 300 i 400 anuncis mensuals que l’equip d’inspecció detecta i requereix a les plataformes que desactivi. A més, s’han recuperat per a ús residencial habitual fins a 3.473 pisos que feien activitat turística il·legal.
Mesures per flexibilitzar el 30% d’habitatge protegit
Collboni, que ha comparegut en roda de premsa, ha explicat també canvis pel que fa a la reserva d’un 30% de les promocions a habitatge protegit per tal de superar el “fre” en la construcció que ha assegurat que s’ha detectat. Segons el govern municipal, des de l’aprovació de la mesura el 2018, només s’han obtingut 93 habitatges, d’acord amb les llicències atorgades, i d’aquests només vuit s’han executat. D’altra banda, ha afirmat que la mitjana de llicències d’obra nova ha baixat de 1.100 a 60 habitatges.
Per solucionar aquesta situació, Collboni ha plantejat introduir mesures que permetin ampliar les opcions per fer efectiu el 30%.
En primer lloc, la mesura aprovada el 2018 permetia ressituar els habitatges protegits en una altra parcel·la del mateix barri però mitjançant la tramitació i aprovació per part del consistori d’un pla de millora urbana. Ara es planteja que la transferència de reserva del 30% a altres emplaçaments no requereixi tramitar aquest pla i que, a més, també es pugui traslladar a barris adjacents. En el cas que hi hagi una diferència del valor de mercat, s’aplicaria un coeficient corrector basat en els preus de mercat de cada barri, amb l’objectiu que es compensi amb més sostre de protecció oficial si el valor de mercat és més baix al barri on s’acabin fent els habitatges protegits respecte al barri d’origen.
A més, la proposta de modificació del 30% obre també la possibilitat que entri en joc una promotora social, que sigui l’encarregada d’executar els habitatges resultants de les reserves del 30% de les promocions privades en una altra parcel·la. Aquesta promotora haurà de tenir un conveni marc amb el consistori que defineixi els procediments, responsabilitats i terminis.
Per últim, es planteja facilitar la rehabilitació d’habitatges i elevar-ne el nombre. La proposta és que el 30% només sigui d’aplicació en aquells casos que la rehabilitació s’assimili a l’obra nova, és a dir, quan només es preserva la façana. També quedarien exemptes els canvis d’usos.
Collboni ha fet una crida a trencar amb la idea que no hi ha sòl per construir nou habitatge a Barcelona. En aquest sentit, ha instat la Generalitat a impulsar l’habitatge públic que li pertoca i ha recordat que l’Ajuntament li ha cedit onze solars, dels 27 disponibles, perquè així sigui. D’altra banda, el consistori té 5.000 habitatges en marxa en alguna fase d’execució.
La modificació de la mesura del 30% s’ha treballat amb Carme Trilla, presidenta de Fundació Hàbitat 3, a qui Collboni va encarregar la proposta. I és que l’alcalde ha defensat que aquests propostes s’han treballat amb equips tècnics i jurídics i ara vol obrir el debat públic i amb els grups municipals, ja que s’hauran d’aprovar per poder tirar-les endavant.
