L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat la seva gestió en la concessió de subvencions a entitats socials com la PAH, l’Observatori DESC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyeria Sense Fronteres.
Colau ha explicat que les subvencions ja es donaven abans que ella entrés a l’Ajuntament i que l’interventor simplement va recomanar al govern municipal que en comptes de donar ajudes extraordinàries i directes es fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries.
L’alcaldessa ha estat interrogada durant una hora com a investigada i només ha respost les preguntes del mateix fiscal que va arxivar una denúncia per fets similars el juliol passat, i la seva defensa. El jutge no li ha fet preguntes i l’alcaldessa s’ha negat a respondre a l’acusació popular de l’associació Transparencia y Calidad Democática.
La fiscalia li ha preguntat, un per un, pels diversos expedients de subvenció de la querella. Colau ha explicat que feia anys que l’interventor recomanava introduir les subvencions a aquestes entitats en el pressupost ordinari, i no fer-ho de forma extraordinària amb convenis bianuals per a projectes d’interès públic. El 2020 es va decidir començar-ho a canviar. En tot cas, ha dit que mai la van advertir de cap possible il·legalitat, ja que sempre s’havia fet així. A més, ha negat que ella tramités els expedients de subvenció, ja que tenia les competències delegades a l’àrea de drets socials i també que ordenés concedir més diners a aquestes entitats amb les quals ella tenia vincles abans de ser alcaldessa.
Des del 2014, i abans que ella fos la màxima responsable de l’Ajuntament de la capital catalana, aquestes entitats han rebut 2,6 milions d’euros públics només per part del consistori. En canvi, l’acusació popular xifra el suposat malbaratament en 80 milions d’euros. Per això l’acusen d’haver comès els delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de fons públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic.
Possible arxivament de la causa
Preguntada per aquests vincles i si s’hauria d’haver abstingut en la votació de la comissió de govern sobre aquestes subvencions, Colau ha dit que pensava que només s’havia d’abstenir si hi havia un interès personal directe. Quan la fiscalia va arxivar al juliol la denúncia pels mateixos fets va assenyalar que potser l’alcaldessa s’hauria d’haver abstingut, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació, sinó com a molt una “falta administrativa molt lleu”.
Colau va preguntar aleshores al secretari general de l’Ajuntament, i aquest va defensar que no calia que s’abstingués. A més, ha recordat que les subvencions es van aprovar a la comissió de govern per unanimitat i que la seva abstenció o la d’altres regidors de l’equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hagués modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat.
També ha explicat al jutjat l’origen de les diverses entitats, les seves funcions i la seva importància social. De fet, ha recordat que l’Observatori DESC va néixer el 1998 i històricament ha rebut subvencions de moltes administracions diferents.
Fonts properes al cas han declarat que la fiscalia considera que el “99,9%” del contingut de la querella és el mateix que les denúncies prèviament arxivades pel ministeri públic sobre la mateixa qüestió, l’última de les quals fa un any presentada per l’associació Abogados Catalanes por la Constitución. De fet, la denúncia a la fiscalia i la querella actual estan presentades des del mateix despatx d’advocats de Granada. El ministeri públic no hi veu gaire recorregut, però de moment no demanarà l’arxivament de la causa a l’espera que l’acusació popular pugui demanar noves diligències.
L’advocat de l’acusació popular, procedent de Granada, ha demanat a Colau que declarés en castellà, però l’alcaldessa ha dit que preferia fer-ho en català. El magistrat ha indicat al lletrat andalús que si no entenia alguna cosa, com que Colau no li respondria cap pregunta a ell, li traduirien a través de la gravació en vídeo que s’ha fet de l’interrogatori.
En acabar la declaració, Colau ha sortit de la Ciutat de la Justícia que dona a l’avinguda Carrilet de l’Hospitalet de Llobregat, on l’esperaven unes desenes de partidaris i detractors, que l’han aplaudit o escridassat fins que ha entrat a l’aparcament.
