La llei amb la qual es vol tractar el sensellarisme per acabar amb aquesta problemàtica i que les persones tinguin dret a un habitatge digne podria veure la llum en els pròxims mesos, a finals d’aquest any 2022 o bé durant el primer trimestre de l’any vinent. Així ho confien les entitats socials impulsores del projecte, que aquest dilluns han detallat les claus d’aquesta llei durant una jornada sobre la iniciativa.
El director de la proposta, Antoni Milian, ha manifestat que el sensellarisme és una gran preocupació i que hi ha moltes persones indignades “perquè no es fan totes les actuacions per acabar amb aquest flagell social”, tal com ha recollit l’ACN. En aquest sentit, Milian afirma que “Som optimistes i creiem que aquesta proposició anirà endavant i que en un termini no excessiu tindrem la llei per tractar el sensellarisme més crònic”.
La llei se centra a abordar el sensellarisme des del territori, permetent que les persones sense llar puguin, per exemple, empadronar-se al municipi on resideixen. D’aquesta manera, s’afavoreix que siguin ateses als mateixos pobles, i s’evita que hagin de desplaçar-se a les grans ciutats, tal com ha explicat la responsable de l’equip jurídic d’Arrels, Bea Fernández.
Una altra clau de la llei és que busca garantir que les persones tinguin un “espai residencial digne”, els quals també poden ser pensions o albergs. El text també preveu la planificació de recursos, com residències i llars d’inserció.
Finalment, una altra clau del projecte és que vol impedir que les persones sense llar siguin sancionades per aquest motiu, fet que encara succeeix, ja que hi ha ordenances municipals que multen la “mendicitat”; per aconseguir-ho, i en cas que les ordenances municipals no es modifiquin, es declararan nul·les totes les multes per mendicitat.
Segons les entitats impulsores, la llei podrà beneficiar prop de 18.000 persones en els primers cinc anys d’implementació, essent el seu objectiu principal que el “sensellarisme cronificat desaparegui en el termini de dos anys”. Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio, ha assenyalat la importància d’aquesta llei en el context actual, remarcant el “creixement del sentiment d’odi cap a les persones sense llar”.
