El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat posicionar-se sobre la llei d’amnistia perquè seria “interferir en un procés democràtic”. “Un jutge mai es pot posicionar sobre un projecte de llei perquè seria interferir en un procés democràtic”, ha defensat la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, en una roda de premsa aquest dijous. Així, el tribunal amb seu a Estrasburg s’ha negat a pronunciar-se sobre la llei d’amnistia a l’espera de la seva adopció. Ara bé, O’Leary ha avançat que el TEDH podria, si ho considera oportú, traslladar més preguntes a Espanya un cop la llei estigui aprovada.
El TEDH fa més d’un any i mig que té sobre la taula la condemna de l’1-O, un cas que està tractant de forma prioritària per la seva importància en qüestions de drets humans. Ara està a l’espera que Espanya contesti una sèrie de dubtes del tribunal sobre la interpretació del Tribunal Suprem delicte de sedició i malversació i el respecte als drets d’associació i expressió.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dir l’any passat que tramitaria de forma prioritària les demandes dels líders independentistes en considerar que són casos d’impacte perquè són “extremadament importants”. El TEDH té sobre la taula una quinzena de denúncies de líders independentistes, que constitueixen un “grup particular”. Ara bé, el TEDH seguia “de prop” els canvis legislatius i les peticions de revisió de les condemnes.
Les demandes relacionades amb el procés s’han agrupat en tres categories. La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes en presó preventiva, la segona és la més nombrosa amb els condemnats per sedició i malversació per l’1-O i la tercera inclou els casos referents a la llibertat d’expressió pel vet del Tribunal Constitucional a debats al Parlament.
L’1-O a Estrasburg
Els nou expresos han presentat per separat els recursos contra la condemna del Suprem, ratificada a posteriori pel Constitucional. El primer va ser l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que es va avançar per un dia a Jordi Turull registrant per sorpresa el document el juny del 2021. Els últims en fer-ho : Junqueras, Romeva i Bassa després que el TC resolgués els seus recursos.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles.
Preguntes a Espanya
El TEDH ha començat a analitzar els recursos dels nou condemnats per l’1-O contra la sentència del Tribunal Suprem. Estrasburg ha donat a l’Estat fins al febrer per respondre a una sèrie de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals al·legades pels nou condemnats. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles hi ha si el Tribunal Suprem va aplicar una “interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació” i si la condemna va ser per un “exercici legítim dels seus drets a la llibertat d’associació i expressió”, tal com defensen els líders independentistes condemnats per l’1-O.
Les preguntes d’Estrasburg a l’Estat no suposen que els recursos s’hagin admès a tràmit, sinó que el TEDH comença a analitzar-los després d’haver fet una “avaluació preliminar de l’admissibilitat”. A diferència d’altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan admet a tràmit.
Entre les qüestions que planteja a les autoritats espanyoles també hi ha si es va “violar el dret a la defensa” dels condemnats, si la sentència “no estava basada en cap prova” i si els drets que els condemnats al·leguen es van violar van ser “per a una finalitat diferent de les previstes a la Convenció”.
Concretament, els líders independentistes condemnats per l’1-O al·legaven en el recurs que se’ls havia aplicat una “interpretació extensiva i imprevisible” dels delictes de sedició i malversació i que se’ls va condemnar per sedició quan “en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions en defensa del procés d’independència i a participar en el referèndum” de l’1-O.
També argumentaven que l’empresonament va ser “desproporcionat i no estava basat en res més que el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió”, que van patir una “violació dels drets a la defensa” i que la sentència “va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics”.
