L’Advocacia General de l’Estat ha demanat aquest divendres l’aplicació de l’amnistia per a Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Marta Rovira, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Clara Ponsatí. Ho ha fet a través d’un escrit dirigit al Tribunal Suprem, en el qual l’organisme també demana aixecar les ordres de cerca i captura o bé de detenció que pesen sobre els dirigents independentistes que van exiliar-se fugint de la repressió judicial.
L’Advocacia considera que es pot amnistiar el president a l’exili i la resta dels investigats pel Suprem arran de l’exercici democràtic del referèndum de l’1-O, i que estan acusats de delictes de rebel·lió o malversació, ja que sosté que en el cas concret de l’organització de l’1-O no s’afectava els interessos de la UE. L’organisme defensa que “la totalitat dels fets esmentats” pels quals es va condemnar a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, i pel que estan processats al Suprem la resta de dirigents de l’1-O, són “incardinables en el supòsit d’activitat amnistiable”. En el cas de la malversació, s’apunta que els fets imputats compleixen també amb les finalitats expresses que justifiquen la llei d’amnistia, ja que eren dirigits “únicament” a finançar la independència de Catalunya, però s’aprecia un “propòsit d’enriquiment”.
El posicionament de l’Advocacia arriba després que dimarts s’imposés el criteri favorable a l’amnistia del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al del Ministeri Públic. L’acusació popular, representada per Vox, ja s’hi ha mostrat en contra. El posicionament de totes les parts involucrades al procediment del Suprem contra l’1-O és un dels passos necessaris per a l’aplicació de la norma acordada i aprovada entre el PSOE i l’independentisme per enterrar les causes judicials del procés.
Malgrat els posicionaments favorables a l’aplicació de la llei per part de l’Advocacia, la Fiscalia i les defenses dels encausats, s’obre ara un període d’aplicació que dependrà de cada jutjat o de la visió que tinguin els alts tribunals com l’Audiència Nacional, el Suprem o el Constitucional. De fet, les defenses dels líders independentistes no descarten que bona part dels jutges presentin qüestions a tribunals superiors com el TC o el TJUE.
