El vot particular de dos magistrats del Tribunal Suprem contra l’admissió a tràmit dels recursos contra els indults als polítics independentistes considera que Cs, PP i Vox van presentar els recursos per defensar la seva posició política contrària a la mesura de gràcia. Els magistrats Octavio Juan Herrero i Ángel Ramón Arozamena, al contrari que els seus altres tres companys, consideren que no s’haurien d’acceptar a tràmit els recursos en considerar que els tres partits no estan legitimats per recórrer contra la decisió del govern espanyol. Per ells, els partits no són víctimes directes del delicte de sedició, segons la sentència del Suprem, i per tant no poden recórrer els indults.
Els magistrats consideren que ni els diputats de Cs ni els del PP es poden considerar víctimes directes o indirectes del delicte de sedició, que és un delicte complex i compost de molts fets. Els vots particulars recorden que el ple del 6 i 7 de setembre del 2017 ja va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional i la sentència del Suprem en cap moment al·lega que es van vulnerar els drets d’aquests diputats. Tampoc els considera víctimes del delicte per haver patit “violència ambiental, insults, fustigació generalitzada, intimidació o amenaces” contra membres dels dos partits o contra els cossos de seguretat de l’estat, com al·legava l’exdelegat del govern espanyol Enric Millo.
Per això, considera que no hi ha perjudicats pel delicte de sedició que no siguin víctimes, i diu que qualsevol ciutadà català podria considerar-se perjudicat. No obstant, els perjudicats indirectes i genèrics d’un delicte no poden personar-se en una causa contenciosa, diuen els magistrats, i recorden que la sentència del Suprem no establia cap reparació als suposats perjudicats. Per això, ni la pena de presó podria reparar aquests interessos particulars invocats ni l’indult els perjudica, diuen els vots particulars.
Per tot això, els magistrats conclouen que els recursos “no tenen altre objecte que la defensa d’una determinada posició política sobre la concessió de l’indult i la seva legalitat”.
A més, en el cas de Vox, que va ser acusació popular en el procediment judicial al Tribunal Suprem, els magistrats recorden que la figura de l’acusació popular en la jurisdicció contenciosa-administrativa no existeix, excepte casos puntuals i taxats. Per tant, considera que no pot al·legar aquest argument.
