Unides Podem, ERC, Bildu, PNB, Junts, PDeCAT, Més País, Compromís, CUP i BNG han registrat conjuntament una proposició no de llei (PNL) que insta a posar fi a la “imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal” i que es permeti utilitzar diferents llengües del país en les institucions independentment d’on s’ubiquin.
En aquest sentit, citen les Corts Generals (Congrés i Senat), el Tribunal Constitucional, el Suprem i l’Audiència Nacional, l’Agència Tributària, la Seguretat Social i empreses públiques com Radio Televisió Espanyola.
La iniciativa parlamentària que s’ha de debatre en el ple del Congrés, a la qual ha tingut accés Europa Press, també exigeix que es garanteixi el deure dels funcionaris a conèixer la llengua pròpia dels territoris on treballen.
A més, reclamen que es defensi les reformes estatutàries perquè es reconegui l’oficialitat de les llengües pròpies del país que encara no han obtingut aquesta condició, com és el cas d’Astúries.
Els deu grups expliquen que Espanya ha de complir amb els acords internacionals que ha ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritària, i la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics.
Posar fi a la “discriminació lingüística”
En aquesta línia, exhorten el Congrés perquè es garanteixi la diversitat lingüística i el pluralisme, perquè l’Estat “ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quin sigui el motiu, també la lingüístic”.
“Aquest Estat, que parteix d’una tradició monolingüe en l’Administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han estat sotmesos els habitants d’aquestes llengües i generar polítiques actives de recuperació de la seva dignitat i autoestima que permetin l’exercici efectiu dels seus drets lingüístics”, raona la proposició.
Per tant, aquestes formacions demanen iniciar totes les accions pertinents perquè les llengües pròpies diferents al castellà “gaudeixin del mateix reconeixement”, i els seus habitants “dels mateixos drets i deures que reconeixen al castellà”.
Així, reclamen que es garanteixi el “deure del funcionariat que presta serveis en territoris amb llengua pròpia a conèixer-la, com també les mesures adequades per estendre el coneixement generalitzat de les llengües dels respectius territoris”.
També insten a “assumir la realitat plurilingüe i a garantir que l’Administració de l’Estat funcioni en les diferents llengües independentment de la seva ubicació física, entre d’altres, a les Corts Generals, els tribunals Constitucional, Suprem i l’Audiència Nacional o organismes com l’Agència Tributària, o la Seguretat Social”. Criteri que estenen, al seu torn, a empreses o entitats públiques com RTVE.
