La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assistit a l’acte de commemoració del 83è aniversari de l’inici de la Batalla de l’Ebre, durant el qual es ret un homenatge a les víctimes i combatents de la que va ser la batalla més sagnant de la Guerra Civil. “Ells són memòria viva i a nosaltres ens pertoca mantenir-la i explicar-la als nostres joves perquè perduri” ha reivindicat Ciuró. S’ha fet a la cota 705 de la Serra de Pàndols, al Pinell de Brai (Terra Alta). Enguany s’ha hagut de celebrar en un format més reduït per les mesures sanitàries contra la covid-19. Hi han assistit també l’alcaldessa del municipi i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.
“Aquí, hi vam perdre una part important dels joves del nostre país”, ha dit Ciuró, que ha recordat que van ser “més de 100.000 baixes entre ferits, morts i desapareguts de diverses generacions però bàsicament persones joves. Les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre hi van perdre el 15% de la seva població”.
La titular de Justícia ha remarcat que, malgrat el context de pandèmia i les restriccions, el Govern no volia “deixar de reivindicar de nou les víctimes d’aquella barbàrie” i ha refermat el compromís de l’executiu en les polítiques de memòria democràtica en un acte carregat de simbolisme. Un treball que, segons ha dit, “permet tenir arrels, configurar la història” com a país. “A les víctimes, els ho devem. I com a societat, ho necessitem. Perquè el coneixement és un antídot davant els totalitarismes, que rebutgem en qualsevol de les seves diverses manifestacions”, ha afegit.
Durant l’acte també ha explicat que el primer trimestre de l’any vinent es presentarà l’avantprojecte de la Llei catalana de memòria democràtica, que volen aprovar amb el màxim consens parlamentari. Ciuró també ha reconegut la tasca ingent que el Memorial Democràtic, juntament amb ajuntament, consells comarcals i entitats, ha fet en la recerca, localització i identificació de les víctimes, en el coneixement de la Segona República i de la Generalitat republicana; o en la recuperació i senyalització d’escenaris de la guerra per a recuperar així també la memòria democràtica.
El Govern persistirà en la retirada del monument franquista a Tortosa
La consellera ha reiterat la seva ferma voluntat de persistir en la retirada del monument franquista a la Batalla de l’Ebre de Tortosa, que ha definit com “la iconografia franquista més imponent del règim a Catalunya”. Una resolució judicial va aturar-ne el desmantellament, però Ciuró còfia que la jutgessa de Tarragona ho resolgui al més aviat possible tot dient que hi ha una llei vigent que avala la retirada de símbols feixistes. “Volem que el monument passi a la història. I que si hi pot passar aquest any, no hi passi l’any vinent”, ha dit Ciuró.
Una celebració que es manté des de 1980
L’homenatge a totes les víctimes i supervivents de la Batalla de l’Ebre es fa cada any des de 1980. Fins l’any 2014 l’organitzava l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. A partir de llavors, les institucions han agafat el relleu.
L’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 és una associació fundada el 1983 que agrupa els excombatents de la Guerra Civil pertanyents a la lleva republicana de 1941. Coneguda popularment com la Lleva del Biberó, la formaven uns 27.000 joves d’entre 17 i 18 anys que, convocats per la Segona República, van participar en la Batalla de l’Ebre.
L’Agrupació també integra soldats de la mateixa generació que van fer la guerra amb l’exèrcit franquista. El 1999, l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó va rebre la Creu de Sant Jordi.
La presència de supervivents, cada cop més reduïda per motius d’edat, ha donat pas al protagonisme de les seves famílies i també a la participació d’associacions memorialístiques que cada any assisteixen a l’acte d’homenatge a la Cota 705.
Joves compromesos amb la memòria
Durant aquest mes de juliol, es fan tres camps de treball per a joves d’entre 14 i 17 anys als municipis d’Amposta, Ascó i Pinell de Brai. Es tracta de camps vinculats a la Batalla de l’Ebre, que tenen com a eix principal l’arqueologia en alguns dels espais del que fou el combat més cruent de la Guerra Civil. L’objectiu és recuperar trinxeres i vestigis d’aquests llocs històrics i iniciar-ne les tasques de rehabilitació.
