El Parlament ha rebutjat aquest dijous que l’enunciat de les preguntes de les proves d’accés a la universitat del curs 2021-2022 sigui escrit en les tres llengües oficials. La moció presentada per Cs, que apuntava que l’alumne és lliure de respondre-les en l’idioma de la seva elecció, ha comptat amb els vots a favor de PPC, Cs i Vox, i en contra de la resta de formacions, excepte el PSC que per error ha votat a favor del conjunt de la moció quan en realitat només volien votar a favor del primer punt. El diputat de Cs Ignacio Martín Blanco ha lamentat que a Catalunya hi hagi un “menyspreu institucional” cap al castellà mentre que la majoria de formacions ha defensat l’immersió lingüística com un model d’èxit.
La moció presentada recull, entre altres aspectes, “el reconeixement del dret a expressar-nos en català, castellà i aranès” i condemna “l’assetjament que han patit i pateixen els pares i mares i els alumnes que han demanat atenció educativa individualitzada en castellà”. Martín ha afirmat que “el nacionalisme català odia i deprecia tot el que té a veure amb Espanya” i ha demanat que es reconegui la societat catalana com una societat “plural i bilingüe”.
La diputada socialista Alícia Romero ha defensat el català com a “agent de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats” i ha avançat que “la llengua no és, ni ha estat, ni serà mai un element de confrontació, perquè protegir el català no va en contra del coneixement ni de l’ús de les altres llengües”. “Sostenir que una persona castellanoparlant es troba en situació d’inferioritat de condicions davant dels enunciats nega el funcionament del nostre sistema educatiu”, ha afirmat.
Des d’En Comú Podem, Lucas Ferro ha atacat a la dreta assegurant que el reconeixement del català com a llengua oficial a Catalunya “no neix d’una conspiració, sinó de la “tradició democràtica i republicana durant la Segona República”. “Catalunya és una nació, que l’educació pública ha de ser motor de cohesió i d’igualtat social i el futur d’aquest país passa precisament per institucionalitzar la pluralitat nacional del país”, ha finalitzat.
El diputat de la CUP Carles Riera ha recordat que després de dècades de persecució de la llengua catalana, el català no ha recuperat la plena normalitat i que “per això requereix mesures de discriminació positiva”. També ha defensat el sistema d’immersió lingüística com un model que garanteix el català com a la llengua vehicular a les escoles. En la mateixa línia, la diputada de JxC Judit Toronjo, ha defensat el sistema educatiu “com un model que garanteix que tot l’alumnat conegui en el mateix grau el català i el castellà”. I ha defensat que “protegir una llengua no amenaça fomentar la pluralitat, la riquesa ni el multilingüisme”.
La diputada d’ERC Jenn Díaz ha criticat la moció expressant que el que es proposa “no són drets lingüístics, sinó supremacia del castellà” i ha destacat la importància de l’aposta per l’audiovisual en català.
Entre les formacions que han votat a favor de la moció, des de Vox, el diputat Alberto Tarradas ha manifestat que “les llengües no són armes amb les que fer política” i que les proves PAU han de transcórrer en igualtat de condicions i sense cap discriminació o coacció que perjudiquin els resultats. El diputat del PPC Alejandro Fernández ha atacat la discriminació positiva del català afirmant que “el nivell de qualitat literària era molt millor en el passat que actualment” i ha suggerit apostar per la “llibertat lingüística”.
