El sotssecretari primer de Ciudadanos, Carlos Cuadrado, ha afirmat que el seu partit representa “l’única alternativa real constitucionalista” a Catalunya i al moment d’acudir a les urnes al febrer els votants ho valoraran, encara que ha subratllat la importància de mobilitzar a aquesta part de l’electorat que ara està “desconnectada” de la política. A més, ha assegurat que el PSC s’equivoca en mostrar-se favorable al fet que s’indulti als presos del ‘procés’.
En una entrevista amb Europa Press, Cuadrado ha lamentat que tant el PP com el PSC declinessin l’oferta que els va fer Cs per concórrer junts, en una única candidatura, a les eleccions autonòmiques catalanes.
“Nosaltres ara apel·lem al fet que vagin plegats els votants constitucionalistes. El que és clar és que l’única alternativa real que hi ha a Catalunya constitucionalista i que és un fre als independentistes és Ciutadans. Jo crec que això, al final, el dia que es vagi a votar, la gent ho valorarà”, ha declarat.
En aquest sentit, ha demanat esperar el 14 de febrer i ha restat importància a la baixada de suport electoral que les enquestes auguren per al seu partit, que, després de guanyar els comicis de 2017 i aconseguir 36 escons al Parlament, podria baixar al quart lloc i perdre gairebé dos terços de la seva representació.
Mobilitzar al votant Constitucionalista
Amb Cs “mai encerten les enquestes, sempre acostumem tenir millor resultat del que ens diuen”, ha indicat Cuadrado. Segons ha apuntat, el que mostren els sondejos no és tant que els votants que els van recolzar fa tres anys “s’en vagin a un partit o a un altre”, sinó que hi ha “molta desmobilització”.
“Això sí que és un problema; nosaltres volem treballar dur per mobilitzar al votant constitucionalista” perquè si això s’aconsegueix, “tornarem a tenir un bon resultat”, ha assegurat.
En la seva opinió, l’alt percentatge d’electors que diu que no anirà a votar es deu a diversos factors, entre ells la pandèmia del coronavirus i que hi ha gent “molt desconnectada” de la política pel clima de confrontació que veu, però creu que a mesura que s’apropi la data de les eleccions, la gent es tornarà a mobilitzar.
El “soci preferent” del PSC és Esquerra
D’altra banda, el dirigent de la formació taronja s’ha mostrat convençut que el “soci preferent” del PSC és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després que aquest partit votés a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’Executiu de Pedro Sánchez, i que la seva intenció és formar junts un futur govern de coalició a Catalunya.
Si les enquestes es compleixen i ERC guanya les eleccions, aquest govern l’encapçalaria el seu candidat a la Presidència de la Generalitat, Pere Aragonès. Al contrari del que passa amb el PSC, “tothom sap que en Ciudadanos mai estarem recolzant a un candidat nacionalista o independentista”, ha recalcat.
A més, Cuadrado ha assenyalat que “un dels objectius d’ERC és treure de la presó” al seu president, Oriol Junqueras, que va ser condemnat pel procés independentista de 2017 a Catalunya i està complint una pena de tretze anys de presó.
“Està claríssim que és el primer que posen damunt de la taula i que quan negocien sempre parlen d’aquestes coses, dels presos”, ha dit quan se li ha preguntat per la possibilitat que el Govern central indulti als presos del ‘procés’ i si aquesta decisió podria estar vinculada als comicis catalans.
Possibles indults als presos polítics
A la seva manera de veure-ho, el PSC comet un error en mostrar-se partidari d’aquests indults. “Crec que que els votants constitucionalistes a Catalunya no entendran això, no entendran que els polítics hàgim d’estar canviant les decisions dels jutges”, ha advertit.
El sotssecretari primer de Ciudadanos ha defensat que la justícia “ha de portar el seu curs” i que aquests reclusos que compleixen condemnes per sedició i malversació no haurien de tenir “cap benefici per ser polítics”, per la qual cosa espera que finalment no siguin indultats.
Així mateix, considera que aquesta qüestió no hauria de convertir-se a “el centre” del debat polític perquè el que preocupa als catalans no és això, sinó la pandèmia i el seu impacte en el sistema sanitari i en l’economia.
