Un grup de cinc empresaris víctimes d’espionatge amb Pegasus i Candiru ha registrat aquest dilluns davant l’Audiència Nacional una querella contra ex alts càrrecs del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i els fabricants del programari espia. Aquesta acció legal marca la primera iniciativa de Sentinel Alliance, una organització amb seu a Suïssa fundada per víctimes de programari espia, amb l’objectiu de combatre l’espionatge il·legal contra membres de la societat civil. L’escrit els acusa de delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics, accés no consentit a dades personals i comissió d’aquests delictes per part d’un grup criminal.
En concret, la querella es dirigeix contra Paz Esteban López, exdirectora del CNI; els ex directors generals de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón i María Gámez; així com contra NSO Group, fabricant de Pegasus; i Saito Tech (abans coneguda com Candiru), fabricant de Candiru.
La querella es basa en proves recopilades per CitizenLab, que van destapar l’espionatge massiu de figures clau de la societat civil catalana. L’informe ‘CatalanGate’ revela que almenys 65 persones van ser víctimes d’infeccions amb Pegasus o Candiru, un fet que ha estat corroborat per informes pericials independents. Pericials informàtiques encarregades per víctimes com l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès han confirmat la validesa de les infeccions detectades per Citizen Lab, reforçant la fiabilitat de les seves conclusions.
Malgrat això, moltes investigacions judicials s’han vist aturades durant mesos perquè els jutges han considerat insuficients aquests informes i han requerit proves addicionals aportades per cossos de seguretat oficials per continuar amb el procediment. Aquesta situació contrasta amb les recomanacions de l’informe PEGA del Parlament Europeu, que insta els estats membres a facilitar a les víctimes l’accés a la restitució i a garantir que tinguin accés gratuït a coneixement tecnològic i anàlisis forenses per reforçar la seva capacitat de defensa en processos judicials.
Recentment els Mossos d’Esquadra han confirmat, a través de múltiples informes pericials en seu judicial, que els dispositius d’Aragonès, els membres de l’ANC Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí; així com exdirigents de la CUP, com Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez, van ser infectats per Pegasus, en alguns casos de manera reiterada. Aquests informes confirmen que es van produir extraccions de dades sensibles sense aval judicial. Amnistia Internacional també ha validat les troballes de Citizen Lab mitjançant anàlisis forenses, que ratifiquen les proves forenses publicades inicialment per part de CitizenLab.
Joan Arús, president a Sentinel Alliance i un dels querellants, afirma que “el dret a la intimitat i la privacitat ha estat vulnerat de manera sistemàtica per l’Estat espanyol amb la col·laboració delictiva necessària d’empreses privades estrangeres. Això s’ha fet amb l’excusa de la “seguretat nacional”, que s’utilitza com a comodí per violar drets fonamentals”. “No només exigim justícia per a nosaltres, sinó per a totes les persones que poden ser objectiu d’aquests atacs en el futur. Volem viure en una societat lliure, no en un estat policial”, afegeix.
El llistat inicial de querellants és: Joan Arús, president de Sentinel Alliance, Joan Matamala, empresari i activista, i Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives, empresaris i desenvolupadors tecnològics.
NSO Group i governs: una cadena de responsabilitat en l’espionatge il·legal
El registre de la querella arriba dies després que un tribunal de Califòrnia dictaminés a favor de WhatsApp en el seu litigi contra NSO Group, establint que l’empresa va participar activament en espionatge il·legal. La sentència demostra que NSO no només venia Pegasus, sinó que facilitava les infeccions, proporcionant suport tècnic i modificant el programari per evitar detecció, en col·laboració amb governs.
Aquesta sentència, segons els querellants, “desmunta l’argument que NSO actua únicament com a proveïdor de tecnologia i posa en evidència una cadena de responsabilitat que implica les autoritats espanyoles, com el CNI i la Guàrdia Civil, com a possibles participants en una xarxa d’espionatge il·legal”. El tribunal ha conclòs que NSO Group no pot escudar-se en la immunitat sobirana dels seus clients per evitar responsabilitat, assenyalant així que l’espionatge dut a terme amb Pegasus és el resultat d’una col·laboració activa entre NSO i els governs que en fan ús. Aquesta decisió obliga a examinar la responsabilitat compartida dels clients d’NSO, com el govern espanyol, i obre la porta a futures accions legals contra ells, diu Sentinel Alliance.
Arús afegeix que “la sentència no només posa en el punt de mira NSO Group, sinó que envia un missatge clar als governs: la complicitat en operacions d’espionatge il·legal pot tenir conseqüències legals internacionals. És un precedent que reforça les querelles presentades per víctimes i legitima la investigació sobre el paper del CNI i la Guàrdia Civil en aquesta cadena global de responsabilitat: la impunitat s’ha acabat.”
Diligències Sol·licitades
La querella sol·licita la declaració dels querellants i l’interrogatori dels querellats. També es demana la compareixença d’experts de Citizen Lab i Amnistia Internacional per ratificar les proves forenses. La querella demana que l’Audiència Nacional sol·liciti al Consell de Ministres la desclassificació de tota la documentació sobre l’ús de Pegasus i Candiru contra els querellants, incloent expedients, costos i autoritzacions. També es reclama que Paz Esteban López, Félix Vicente Azón i María Gámez puguin declarar sense estar sotmesos a la llei de secrets oficials. Per acabar, s’insta a emetre ordres d’investigació a Luxemburg i comissions rogatòries a Israel per obtenir informació i testimonis de NSO Group, Saito Tech i les seves filials, amb l’objectiu de determinar la implicació d’Espanya i aquestes empreses en l’espionatge.
