El dèficit de Catalunya el 2023 es va situar en el 1,31% respecte al PIB, fins als 3.616 milions, segons les dades d’execució pressupostària presentades aquest dijous per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Es tracta de dues dècimes menys (-1,51%) que la dada del 2022, quan es va situar en els 3.842 milions. El conjunt de les comunitats van tancar amb un dèficit del 0,91% del PIB, fins als 13.254 milions, davant l’1,12% del 2022. Montero ha confirmat que el dèficit del conjunt de les administracions públiques va tancar en els 53.556 milions, equivalent a un 3,66% del PIB, tal com avançar aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Montero ha assegurat que Espanya complirà amb el 3% per aquest 2024.
La dada del dèficit al conjunt de les administracions públiques de l’Estat, del 3,7%, és dues dècimes menys de les previsions del mateix govern espanyol, i ha millorat les estimacions de diversos organismes estatals i internacionals, alguns dels quals situaven aquest percentatge per sobre el 4%. El 2022, el dèficit conjunt va ser de 63.736 milions d’euros, un 4,73% del PIB.
“Quan vam presentar la nostra senda en el mercat d’estabilitat així ho van vaticinar”, ha assenyalat Montero, que ha remarcat que si s’analitza des del 2020, després de la irrupció de la pandèmia, la reducció ha estat de 6,4 punts i més de 60.000 milions d’euros.
“És la major reducció de la història i a més s’ha produït amb les regles fiscals suspeses”, ha afegit la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, que ha reiterat que aquest descens no s’ha traduït en retallades serveis públics “sinó tot el contrari”.
“És conseqüència d’una política econòmica exitosa i progressista malgrat patir l’impacte de la pandèmia i la crisi energètica”, ha continuat en una compareixença en què s’ha mostrat molt crítica amb el PP i ho ha contraposat a les polítiques “austericides de la dreta” per fer front a les crisis econòmiques.
Per subsectors, l’administració central de l’Estat va tancar amb un dèficit de 30.828 milions d’euros, un 2,11% del PIB (-3,06% el 2022); les comunitats autònomes de 13.254 milions, un 0,91% del PIB (-1,12% el 2022); les corporacions locals de 1.263 milions d’euros, un 0,09% (-0,11% el 2022) i el Fons de Seguretat Social de 8.211 milions, un 0,56% del PIB (-0,44% el 2022).
La recaptació s’acosta als 272.000 milions d’euros, un 6,4% més
La recaptació dels impostos va assolir un nou màxim, fins als 271.935 milions d’euros, és a dir, un 6,4% més que l’any anterior. D’aquests, 159.751 eren impostos directes (+10,1%), 110.325 milions d’indirectes (+1,7%) i 1.859 milions d’euros (-0,2%) corresponents a taxes i altres ingressos, segons ha detallat el Ministeri,
Pel que fa els principals impostos, l’Estat va recaptar 120.280 milions d’euros el 2023, és a dir un 9,9% més pel millor comportament del previst d’ocupació, salaris i rendes; mentre que per IVA van ser 83.909 milions d’euros, un 1,6% més, per un “moderat” augment dels ingressos per l’efecte de la prolongació de la rebaixa de l’IVA a l’electricitat, gas i alimentació, segons ha explicat la ministra.
Pel que fa l’impost de societats, l’Estat va ingressar 35.060 milions d’euros, un 9% més, gràcies a la bona marxa dels beneficis empresarials, mentre que els impostos especials van créixer un 2,6%, fins als 20.757 milions d’euros. En aquest cas, la pròrroga de les rebaixes fiscals es va veure compensada pel creixement registrar en l’impost sobre envasos de plàstic.
Crida a les comunitats a fer una reflexió
Amb el retorn de les regles fiscals a partir d’aquest any, les comunitats autònomes hauran de tancar l’exercici amb un equilibri en els seus comptes, una circumstància que només compleixen cinc territoris, que de fet presenten superàvit (Astúries, Illes Balears, Illes Canàries, Cantàbria i Navarra). La resta encara presenten un dèficit en els seus comptes i és per això que la ministra ha fet una crida a “reflexionar” a aquells governs autonòmics que s’estan desviant de l’objectiu.
No obstant això, no ha volgut criticar obertament a cap dels territoris i ha admès que algunes comunitats tenen un pitjor tracte de finançament que d’altres.
Preguntada pel model de finançament singular presentat aquest dimarts pel Govern, Montero ha deixat que clar que no donarà el vistiplau a un altre model “si no garanteix que hi hagi recursos suficients en tot el territori” i ha dit que en l’actual ja es recull les singularitats de cada territori.
