La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, acusa els grups del Parlament que van aprovar la resolució sobre Palestina (ERC, PSC, CUP i comuns) de “banalitzar” el terme “apartheid”. “Creiem que s’allunyava de les bones relacions que el Govern de Catalunya té amb Israel”, afegeix Alsina en una entrevista a l’ACN una setmana després que el Parlament hagi reconegut públicament que el sistema que aplica Israel als “territoris ocupats” equival al “crim d’apartheid”, una denúncia que ja va fer fa un any Human Rights Watch (HRW). El mateix dia de la resolució al Parlament, la consellera d’Acció Exterior va parlar per telèfon amb l’ambaixadora israeliana, una conversa on va evitar mencionar el ‘Catalangate’.
“A nivell global les relacions amb l’estat d’Israel com a govern de Catalunya són bones”, remarca després que l’ambaixadora israeliana a Espanya, Rodica Radian-Gordon, condemnés “enèrgicament” la proposta de resolució aprovada pel Parlament. Radian-Gordon creu que la resolució és “fruit de l’obsessió antiisraeliana dels qui l’han promogut i aprovat”. La resolució la van registrar ERC, la CUP i ECP i va sumar el suport del PSC-Units. JxCat hi va votar en contra, i Vox i Cs es van abstenir.
El Govern es desvincula
Alsina creu que la resolució “dificulta” les “bones relacions” de Catalunya amb Israel i, per això, va voler traslladar “el mateix dia” a Radian-Gordon que el Govern es desvinculava de la resolució. “El Parlament pot aprovar el que sigui, però com a Govern de Catalunya aquesta resolució no canviarà les polítiques que tenim de relació amb Israel”, subratlla.
Crítica al “fons i la forma”
Per a la consellera d’Acció Exterior, “el problema de la resolució és el fons i la forma”. Ara bé, remarca sobretot que fa una “banalització” de l’ús del terme “crim d’apartheid”. “Cal anar amb molt de compte en com s’utilitzen termes tan carregats de simbologia com ho és el d’apartheid”, diu Alsina, preguntada per si considera que l’ONG HRW també s’equivoca en utilitzar aquest terme.
D’altra banda, Alsina nega que hi hagi “cap contradicció” en què el Govern insti els actors de la comunitat internacional a denunciar les vulneracions de drets fonamentals en l’afer català, però consideri que una resolució del Parlament que denuncia vulneracions de drets humans sistemàtiques als palestins “no ajuda” a resoldre el conflicte i “allunya” l’executiu català de “les bones relacions” amb Israel.’
Catalangate’
En la trucada amb l’ambaixadora israeliana, Alsina va esquivar el cas del ‘Catalangate’. “Aquell dia ens vam centrar en aquell tema perquè era el tema del dia”, argumenta. Ara bé, des del departament no confirmen si el dia que es va revelar l’espionatge massiu a independentistes amb Pegasus, el programari de l’empresa israeliana NSO, la consellera va contactar directament l’ambaixadora d’Israel per comentar la qüestió.
“Les converses i reunions per denunciar el ‘Catalangate’ s’han fet davant les institucions europees i els organismes internacionals encarregats de vetllar pels drets fonamentals i els drets humans”, es limita a dir Alsina, repreguntada sobre els contactes amb les autoritats israelianes per l’ús de Pegasus.
