La pandèmia de covid-19 ha sacsejat el dia a dia de milions de catalans, també els que viuen repartits pel món. Mentre creixia la corba de contagis, els missatges i les trucades s’han multiplicat als mòbils dels residents a l’estranger que duen a l’esquena la doble preocupació per la situació de la seva gent i per la del país on es troben. Una catalana que fa dos anys que viu a Mèxic explica a l’ACN que tot i patir per l’evolució de la pandèmia a Catalunya té la “feina i la vida” fora i descarta tornar. “De moment no em moc d’aquí però visc en dos mons i la psicosi és doble”, diu. “Saber que la teva família té una situació més vulnerable que la teva és bastant estressant”, apunta una altra catalana que viu a Singapur des de fa tres anys.
ITÀLIA
La Maria fa sis mesos que treballa d’au-pair al Vicenza, al nord d’Itàlia, la porta d’entrada del virus a Europa. Després de l’inici del brot al nord del país, es van decretar mesures de confinament que ja s’allarguen un mes. Originària de Vilafranca del Penedès, assegura que el tancament d’escoles li ha capgirat la rutina i que ja s’ha acostumat a les cues, als gels desinfectants, als guants o a evitar l’efectiu.
Amb l’empitjorament de la situació a Catalunya, diu que ha passat de ser el focus de les preocupacions del seu cercle, en trobar-se en la zona més afectada d’Europa, a començar a ser ella l’angoixada, en veure com els casos augmentaven exponencialment a casa seva. “He vist que molta gent s’ho pren de broma, quan aquí fa un mes que han parat el país. S’ha de prendre consciència”, diu.
HONG KONG
Una dinàmica similar viu l’Eduard, que va marxar de Barcelona fa dos anys per anar a Hong Kong, on és redactor en un mitjà financer. En el seu cas, també va veure com els casos de covid-19 arribaven abans al país on era que a Catalunya, tot i que la corba de contagis es va parar ràpidament, ja que es va trobar amb una població amb una higiene escrupolosa i que encara recorda l’epidèmia del SARS del 2003.
“Els meus familiars més propers van seguir-ho amb preocupació perquè jo era aquí i van ser conscients abans del que arribava a Catalunya”, apunta. En les últimes hores, la comunicació amb Barcelona, diu, és “constant” amb els seus familiars i amics confinats a casa seva. “Skypes, missatges i comunicació constant, no crec que s’hi pugui fer massa més”, subratlla.
SINGAPUR
L’Anna, natural de Tarragona, treballa en una agència de comunicació a Singapur i també parla “més de l’habitual” amb els seus i intenta saber que tot va bé durant el confinament. Ella ja sap què és la quarantena i haver de treballar des de casa ja que va haver de confinar-se durant 15 dies després d’haver passat l’any nou xinès a Hong Kong. La situació d’increment exponencial de casos a Catalunya li provoca molt d’estrès i preocupació. “Saber que la teva família té una situació més vulnerable que la teva és bastant estressant”, diu.
Al país on viu, el sistema sanitari va controlar la pandèmia ràpidament i les morts no superen la desena. En la darrera setmana han arribat alguns positius de coronavirus importats i s’ha restringit l’entrada d’estrangers al país, cosa que li impedeix marxar en cas d’urgència. “No puc tornar si passa alguna cosa, em sento atrapada a Singapur, la meva feina està aquí però tota la meva família està a Catalunya”, relata.
INDONÈSIA
La Mar viu a Indonèsia des de fa tres anys i gestiona una escola de busseig a Bali, que ha tancat aquest diumenge pel descens de turistes, les fortes cancel·lacions de reserves i per “no posar en perill a ningú”. Diu que viu amb mig peu a Barcelona, pendent de les notícies que li arriben. “Fa molta por, se’m posa la pell de gallina. Jo no hi sóc, no ho veig i ara quan parlo amb el meu entorn tothom ha deixat de fer bromes sobre el virus”, explica.
Alhora, està preocupada pel sistema sanitari “molt deficient” indonesi i per viure en un país amb només 2.000 llits d’unitats de cures intensives, que “no està preparat” per veure un increment de milers de contagiats de covid-19. Segons ella, l’arxipèlag no està prenent mesures contundents per acabar amb la propagació del brot.
CIUTAT DE MÈXIC
Des de Ciutat de Mèxic, l’Anna explica que viu “amb la mentalitat de confinament de Catalunya” però en un país on oficialment hi ha centenars de positius i no hi ha contagi local. És periodista per una cadena de televisió i fa dos anys que viu a la megalòpolis. “Quan m’arribaven les notícies em vaig posar molt trista i em va agafar molta por, em sabia molt greu veure el meu país així”, diu.
“Abona molt a la psicosi que tots els catalans de Mèxic parlem del mateix i vagi sortint gent que vol tornar”, explica. Tot i que al país nord-americà s’espera “una catàstrofe sanitària, econòmica i fins i tot de seguretat”, diu que hi té la “feina i la vida” i descarta tornar. “De moment no em moc d’aquí però vius en dos mons i la psicosi és doble”, assegura.
