La consellera de Justícia, Ester Capella, ha instat la sala segona del Suprem a presentar-se a unes eleccions si volen fer política, perquè “el que estan fent és això i no una altra cosa”. Al seu parer, el Suprem “ha pretès estirar les orelles als funcionaris públics catalans, i a qui realment li ha estirat les orelles és als jutjats de vigilància penitenciària, que són els especialistes”.
La consellera ha defensat a Catalunya Ràdio que les juntes de tractament tenen “sobrada experiència” i no arriba al 7% les vegades que els revoquen les resolucions. També ha aprofitat per desvincular la qüestió dels presos del suport d’ERC als Pressupostos de l’Estat. “El conflicte polític no es negocia amb uns pressupostos”, ha dit. En aquest sentit, ha defensat la decisió de donar suport als comptes espanyols perquè els vigents eren els de Cristóbal Montoro, i calen un de nous per “poder construir hospitals, tenir metges i donar cobertura als autònoms”.
Capella ha constatat que cal una “profunda reforma del poder judicial” de l’Estat, perquè “no és la primera vegada que interfereixen en la vida política a través dels tribunals”. En aquest sentit, ha remarcat que la llei penitenciària no parla de terminis en la condemna per poder progressar al tercer grau. “Què vol dir que és massa prematur? Porten tres anys a la presó”, ha exclamat la consellera, que ha subratllat que la presó hauria de ser “l’última ràtio”, però el Suprem defensa que la pena “només té una funció, que és la de càstig”.
Un cop més, Capella ha reivindicat l’amnistia i l’autodeterminació, i ha tornat a avisar que l’indult i la reforma del delicte de sedició són “pedacets”. En demanar-li si ella pot obrir les presons, ha remarcat que les persones “que són serioses saben que això no té cap recorregut”. “El Govern ha de fer allò que li toca fer. Si fóssim una república no tindríem presos polítics, estarien al carrer”, ha conclòs.
Pel que fa al 100.2 i a la manca d’un pla específic de formació que recrimina l’alt tribunal, Capella ha assenyalat que els delictes pels quals han estat condemnats són “ideològics”, i per tant no hi ha tractament per això, perquè s’estaria atemptant a la llibertat de pensament. “Ens aboquen a una situació impossible. Els continguts del tractament els defineixen les persones especialitzades. És com dir-li a un cirurgià com operar”, s’ha queixat.
