El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, aposta per generar nous impostos per “resoldre” l’infrafinançament de l’atenció a la dependència. En una entrevista a l’ACN, Campuzano afirma que llei estatal de dependència ha fet “fallida”, ja que, ara com ara, el govern espanyol dedica un 0,8% del PIB a aquesta partida -la mitjana europea és d’un 1,7%-, i avisa que a llarg termini seran necessaris nous ingressos per assegurar el finançament. El conseller proposa establir un recàrrec a l’IRPF o destinar una part de la cotització a la Seguretat Social a la dependència. Davant l’augment d’agressions sexuals entre menors, demana “corresponsabilitat” als pares en l’educació sexual dels infants i defensa “dificultar al màxim” l’accés al porno.
Sobre l’atenció a la dependència, Campuzano defensa que la llei estatal “està trencada”. De fet, el conseller recorda que el reglament marcava com a objectiu assolir un 1,5% del PIB destinat al finançament de l’atenció a la dependència el 2015. Ara com ara, aquest percentatge es mou entre el 0,7% i el 0,8%.
“Aquí el principal responsable són els governs espanyols, que no han garantit el finançament adequat i han dut això a la ruptura de la llei, i han deixat molt soles el conjunt de les comunitats autònomes en la resposta a aquestes polítiques”, assenyala el titular de Drets Socials. Davant d’aquesta situació, Campuzano posa d’exemple estats com Alemanya, França o Holanda, que, amb diverses fórmules, han establert impostos o cotitzacions socials per finançar l’atenció a la dependència.
En concret, el conseller creu que les opcions per generar més ingressos són dues: establir un recàrrec finalista a l’IRPF o destinar una part de la cotització a la Seguretat Social a l’atenció a la dependència. Campuzano també obre la porta a destinar de forma íntegra la recaptació de l’impost de successions. Tanmateix, admet que la recaptació d’aquest “no és tan gran” com per cobrir el pressupost destinat a aquesta partida.
A Catalunya, ara com ara, es destinen 2.000 milions d’euros a l’atenció a la dependència. “Per anar bé”, Campuzano creu que la xifra s’hauria de duplicar. De cara a la campanya electoral pel 23-J, el conseller veu “imprescindible” que hi hagi una discussió “a fons” sobre com aconseguir passar del 0,7% del PIB destinat a l’atenció a la dependència a un 1,7%. “Sense un increment de nous recursos fiscals serà impossible”, conclou.
Un 40% dels PIA pendents estan a Barcelona
La llei estatal de dependència fixa un límit de 180 dies d’espera per resoldre els expedients que permeten accedir a l’atenció a la dependència. Segons dades del departament de Drets Socials, la mitjana de temps d’espera per resoldre els expedients de valoració del grau de dependència o elaborar els plans individuals d’atenció (PIA) es va situar en 288 dies el passat mes de maig. L’agost del 2021 era de 613 dies. Malgrat ser una xifra molt per sobre del que fixa la llei, Catalunya se situa per sota de la mitjana estatal, que gairebé arriba a l’any d’espera.
Sobre això, Campuzano assegura que la voluntat del departament és reduir a la meitat aquests 288 dies abans que acabi l’any, i així situar-se per sota els 180 dies. “Estem progressant de manera adequada i espero poder exhibir un bon resultat”, afirma. Entre les mesures engegades per poder fer caure aquesta xifra, el conseller recorda que per aquest 2023 s’han anunciat 2.000 noves places de residència i atenció diürna per a persones grans, i 700 per a persones amb discapacitat.
A banda, Campuzano fa una crida als ajuntaments perquè “ajudin” a reduir les llistes, atès que l’elaboració dels plans individuals d’atenció (PIA) depèn d’ells. Segons el conseller, el 40% dels PIA pendents a Catalunya corresponen a l’Ajuntament de Barcelona. “Em consta que en les darreres setmanes l’ajuntament s’havia posat les piles, esperem que el nou govern continuï en la línia de reduir els PIA”, apunta.
Unificar renda garantida i IMV
En declaracions a l’ACN, el titular de Drets Socials també insisteix a demanar al govern espanyol que traspassi les competències a la Generalitat per gestionar l’ingrés mínim vital (IMV), en línia amb el que ja s’ha fet a Navarra i el País Basc, i així unificar-lo a la renda garantida. “És un fet absurd que tinguem dues prestacions que tenen el mateix objectiu i que no estan a la pràctica unificades”, critica el conseller. Segons afirma, ha traslladat en diverses ocasions la petició al ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, però aquest s’hi ha negat.
A part d’aconseguir la gestió única de les dues prestacions, Campuzano insta els grups parlamentaris a “accelerar” els tràmits per reformar la llei de la renda garantida al Parlament per tal que la reforma permeti “superar” un dels problemes de l’actual regulació, que fa incompatible treballar i cobrar la prestació. “Hem de reformular la compatibilitat entre la feina i la renda perquè l’objectiu no és que una persona estigui tota la vida cobrant una prestació, sinó que la prestació li doni suficient seguretat econòmica per incorporar-se al mercat de treball”, ha defensat.
En aquesta mateixa línia, el titular de Drets Socials també assenyala que el sistema de prestacions socials està deixant fora els immigrants sense documentació, i assegura que el govern espanyol “s’ha de plantejar molt seriosament” una regulació d’aquestes persones per tal que puguin accedir al mercat de treball.
Més enllà d’ampliar l’accés a la renda garantida a més persones, el conseller admet que tant aquesta prestació com l’IMV arrosseguen un altre problema: la burocràcia i complexitat dels tràmits per demanar-les. Campuzano assegura que el departament “està treballant” per simplificar i fer més fàcil l’accés a la prestació, així com per reforçar la “capacitat” de les oficines responsables del tràmit.
Ajuntaments que no apliquen la llei del padró
Diverses entitats socials, entre elles Càritas o Ficat, han alertat diverses vegades que a Catalunya hi ha ajuntaments que no empadronen a persones immigrants malgrat que estiguin residint al municipi. Preguntat per aquesta qüestió, Campuzano admet que al departament “li consta que hi ha ajuntaments que estan incomplint la llei”.
En aquest sentit, el conseller insta els consistoris a aplicar la llei, atès que aquesta “és molt clara”: “L’ajuntament té l’obligació d’empadronar a qualsevol persona que resideix en el municipi”. Critica que els consistoris que s’estan saltant la llei “s’estan equivocant” i estan “tancant els ulls a la realitat”: “L’empadronament dona informació veraç i precisa de la població i permet conèixer la realitat i intervenir sobre aquesta”.
Malgrat que no dona xifres ni posa noms, Campuzano diu que no són “tants” els que no apliquen la llei del padró, tot i que “sí que n’hi ha alguns de grans”, i assegura que el Govern està “en converses” amb aquests.
“Corresponsabilitat” als pares en l’educació sexual dels infants
Davant les últimes agressions sexuals a menors entre menors a Badalona, el conseller recorda que el Departament de Drets Socials i el consistori de la ciutat ja han posat en marxa diverses mesures per intervenir en el barri de Sant Roc, com és l’aplicació del programa Bloc a Bloc i una Barnahus al municipi.
Tanmateix, per abordar el problema des de l’arrel, Campuzano demana “corresponsabilitat” als pares en l’educació sexual dels infants. “Els pares són els responsables principals del que fan els seus fills i han d’entendre que davant d’un fenomen incontrolat com és internet, tenen més responsabilitat que mai d’ocupar-se de l’educació sexual dels seus fills”, defensa.
En aquest sentit, aposta per “dificultar al màxim” l’accés a la pornografia per part dels menors. “Les plataformes que difonen continguts han d’assumir responsabilitats i el conjunt d’administracions hem de posar-ho el més difícil possible perquè no sigui tan fàcil com és avui accedir-hi”, assenyala.
Així mateix, recorda que el Govern ha decidit revisar el pla d’acompanyament de menors inimputables de la DGAIA amb l’objectiu “que no hi hagi cap sensació d’impunitat”. “S’ha de ser exigent en relació amb el què han comès i amb la responsabilitat que puguin tenir els pares”, constata.
14 MEUR més per reforçar els CDIAP
A finals del 2022, el Síndic de Greuges alertava d’un increment dels infants atesos als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) i reclamava una major cobertura per aquests centres davant de les altes llistes d’espera. Preguntat per això, Campuzano explica que el departament ha decidit incrementar de 46 a 60 milions d’euros la partida destinada a aquests centres amb l’objectiu de “garantir més intensitat” en l’atenció dels nens amb més necessitats.
Segons detalla, l’increment de pressupost es destinarà a augmentar les hores de reforç per aquests infants als CDIAP, a reduir les llistes d’espera i així poder atendre més nens, a avançar en l’objectiu de garantir que la protecció arribi fins als sis anys, i també serviran per assegurar la transferència a la xarxa de salut mental.
A banda, el departament està treballant en un pla pilot d’acompanyament a les famílies d’infants amb autisme i s’ha posat en marxa un grup de treball interdepartamental en el si del Govern “per coordinar totes les polítiques” d’atenció a l’autisme.
