Nova estirada d’orelles de Brussel·les a Espanya per les deficiències en l’estat de dret. L’executiu comunitari torna a avisar Espanya que el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està afectant “negativament” el funcionament del Tribunal Suprem i de “tot el sistema judicial en el seu conjunt”.
En l’informe del 2023 sobre l’estat de dret publicat aquest dimecres, la Comissió Europea constata una vegada més que no s’ha desencallat la renovació de la cúpula judicial ni s’ha avançat per “adaptar el procés d’elecció dels jutges membres per tenir en compte els estàndards europeus“. Una situació que Brussel·les veu amb “greu preocupació” per l’impacte en el sistema judicial espanyol i torna a fer un toc d’atenció a l’Estat al respecte, com ha fet en tots els informes que ha publicat des del 2020.
La Comissió Europea no inclou el Catalangate
Malgrat les peticions d’entitats i partits independentistes, la CE no ha inclòs el ‘Catalangate’ en l’informe i només recull els casos d’espionatge amb Pegasus a periodistes, com el d’Ignacio Cembrero, periodista especialitzat en el Magreb.
Ara bé, l’informe també cita informacions de la Plataforma per a la seguretat dels periodistes que es refereixen a periodistes espiats en el marc del ‘Catalangate’. En concret, Meritxell Bonet, esposa de Jordi Cuixart i activista d’Òmnium, Marcel Mauri, exvicepresident d’Òmnium, Marcela Topor i l’exdiputat Albano Dante Fachin. De fet, el document reconeix explícitament que els periodistes “han de continuar fent front a grans reptes per poder dur a terme la seva activitat professional a l’Estat”.
Precisament l’informe sobre l’estat de dret a Espanya del 2023 torna a demanar una reforma de la llei de seguretat ciutadana —coneguda com a llei mordassa—, ja que per precisament podria millorar la situació dels periodistes, així com de la societat civil. “L’espai de la societat civil continua sent considerat limitat”, apunta.
La manca d’independència de la Fiscalia General
Un altre dels punts on la Comissió Europea posa més èmfasi és en la manca d’independència de la Fiscalia General, un aspecte en què “no s’han fet progressos”. En concret, l’informe posa de manifest que els canvis al capdavant de la Fiscalia General coincideixen amb els canvis al govern, una situació que no segueix “els estàndards europeus sobre la independència i l’autonomia del poder judicial”.
Brussel·les també insta Espanya a revisar la llei de secrets oficials, que hauria de substituir la llei franquista i que des del 1968 encara està en vigor. Arran de la polèmica generada en el moment en què el govern espanyol va anunciar la seva voluntat de reformar-la, la Comissió recomana que quedi clar quins organismes poden retenir informació classificada, quins seran els terminis perquè els documents es facin públics i quines sancions s’aplicaran en cas d’incompliment.
Per altra banda, l’executiu comunitari demana a l’Estat que reforci les normes per adreçar els conflictes d’interessos —reconeix que les directives actuals són “insuficients”—, que s’adopti una normativa sobre lobbies i que es reformi la llei per aconseguir que els processos judicials no s’allarguin.
