La Comissió Europea ha insistit que està “preparada” per assistir el País Valencià “amb qualsevol mesura que sigui apropiada”, sis dies després que la dana assotés la zona. En una roda de premsa oferta aquest dilluns, el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer, ha apuntat que la Unió Europea de moment ha aportat suport a través d’imatges de satèl·lit i ha instat a totes les parts implicades que “facin el màxim” per ajudar el territori. Per altra banda, el portaveu de la Comissió ha dit que entén “la ira” de la ciutadania després de la visita del rei Felip VI, el president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i ha evitat comentar com les autoritats espanyoles estan gestionant la situació.
“És obvi que hi ha moltes persones que es troben en dificultats i que la situació és estressant; és normal que la gent expressi els seus sentiments”, ha apuntat Mamer. “Entenem la pena i la ira que expressa la gent, qui no ho faria en aquestes circumstàncies?”, ha afegit.
Reunió d’Albares a Brussel·les
D’altra banda, en un missatge a X, el comissari de Gestió de Crisis, Janez Lenarčič, ha explicat que en la reunió mantinguda aquest dilluns amb el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, li ha traslladat al dirigent socialista que la UE “està preparada” per ajudar l’Estat a fer front a l’impacte de la dana. “He reiterat que la UE està preparada per ajudar en les conseqüències de la tragèdia en absoluta solidaritat amb els afectats”, ha afirmat.
Al seu torn, Albares, també en un missatge a X, ha dit que ha que abordat amb el comissari “recursos i instruments per al suport i la reconstrucció pels efectes de la dana”, sense fer menció al Mecanisme de Protecció Civil de la UE. Fonts del ministeri d’Exteriors han matisat que Albares no té les “competències” per sol·licitar l’activació del mecanisme i que el ministre no s’ha traslladat a la capital belga per fer aquesta petició, sinó per abordar “els recursos i instruments” per a la gestió de les conseqüències de la dana.
Sol·licitud d’ajudes
Segons detallen fonts de la Comissió Europea consultades per l’ACN, per sol·licitar ajudes a través del Mecanisme de Protecció Civil, l’Estat primer ha d’enviar un llistat a la Comissió Europea amb tot allò que necessita. En aquest sentit, deixen clar que no és l’executiu comunitari qui l’ofereix, sinó els estats membres el que el sol·liciten.
En altres ocasions, com per exemple les inundacions a l’Europa central i de l’Est, països com Hongria o Eslovàquia van optar per no activar aquest mecanisme. Des de la mateixa Comissió apunten que, en diversos casos, els estats consideren que disposen de suficients recursos per fer front a catàstrofes. Al mateix temps, els estats membres poden arribar a acords bilaterals directes amb altres països, fent així que no sigui necessària una sol·licitud al Mecanisme de Protecció Civil.
A part d’aquest instrument, la Unió Europea també disposa del Fons de Solidaritat, el qual permet prestar ajuda financera a un estat membre en casos de catàstrofe natural. Les mateixes fonts indiquen que Espanya, per ara, tampoc ha activat aquest mecanisme, tot i que disposa de marge per fer-ho.
Per poder rebre aquestes ajudes, l’estat membre en qüestió primer ha d’elaborar una avaluació dels danys i quantificar les pèrdues. En aquest sentit, cada país disposa de 12 setmanes per enviar la seva aplicació. A través del Fons de Solidaritat, els estats poden rebre un primer pagament anticipat de 50 milions d’euros -un cop s’hagi enviat la sol·licitud- i la resta d’ajudes arriben després, un cop la Comissió Europea hagi avaluat l’informe sobre pèrdues.
En el cas del Fons de Solidaritat, aquest disposa d’un pressupost màxim anual de 1.144 milions d’euros, tot i que si s’esgota, es pot utilitzar una part del pressupost corresponent a l’any vinent.
