L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, passa comptes en el seu últim llibre “Así están las cosas” amb l’actitud dels tribunals espanyols davant l’embat jurídic de l’independentisme a Europa. “El Tribunal Suprem no pot arrossegar Espanya a un desprestigi d’aquestes característiques”, critica Boye en una entrevista a l’ACN arran de la publicació. El lletrat avisa que la condemna de l’1-O serà revisada pels tribunals europeus. “És un error pensar que la sentència no traspassarà els Pirineus”, rebla. Amb tot, Boye considera que la defensa dels presos no es va deixar “ajudar” i va trobar a faltar “treball en equip”. “Els advocats tendim a ser esportistes individuals sense entendre que el millor dret es fa jugant en equip”, defensa.
Malgrat la paralització judicial dels fronts oberts per l’independentisme a l’exterior per la covid-19, Boye no dona la temporada per perduda i anticipa avenços de les causes pendents en els pròxims mesos. “Serà un any intens”, promet.
En el relat testimonial dels seus casos més importants del 2019 -les euroordres, els escons a l’Eurocambra o la defensa del raper Valtònyc- Boye presenta una visió crítica de la postura judicial espanyola envers el marc legal de la Unió Europea i del Conveni Europeu dels Drets Humans.
“Espanya viu d’esquena al dret europeu”, assegura. Segons ell, la judicatura espanyola no té un diàleg “honest” amb els magistrats europeus i acusa el Suprem de negar l’última paraula al Tribunal de Justícia de la UE. “L’òrgan de tancament de l’ordenament jurídic està a Luxemburg”, afirma.
En aquest sentit, per exemple, critica que recentment el Suprem avalés la decisió de la JEC de negar l’escó als eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en considerar que el requisit del jurament de la Constitució per esdevenir membre continua vigent malgrat la sentència del cas Junqueras.
Per a Boye el fet que tots tres ja ocupin el seu escó “és una derogació implícita del requisit d’acatar la Constitució” perquè demostra que no és necessari fer-ho per ser eurodiputat. Tanmateix, reconeix que la resolució del TJUE sobre la immunitat de Junqueras no es carrega “explícitament” l’acatament de la carta magna.
Per això, l’advocat confia que en la futura resolució a Luxemburg pel cas de Puigdemont i Comín es declari la incompatibilitat del jurament de la Constitució amb la legislació europea.
“Seria el més lògic per no deixar més marge de dubte”, apunta.
Si bé amb la sentència del cas Junqueras els eurodiputats de JxCat ja van tenir accés a la cambra, el Tribunal General de la UE encara té pendent resoldre la seva demanda contra el Parlament Europeu per no haver-ho permès des del principi. A més, tenen casos pendents als tribunals espanyols on reclamen preguntar a Luxemburg per aquest tema.
Altres casos pendents
La covid-19 també ha paralitzat el suplicatori a l’Eurocambra que pretén aixecar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí perquè la justícia belga pugui decidir sobre les euroordres. De cara a aquesta batalla judicial, Boye assegura que els tres, que continuaran sent eurodiputats, es podran desplaçar als plens d’Estrasburg. “Ho tenen clar tant el Parlament com les autoritats belgues i les franceses”, afirma.
En paral·lel a l’afer dels eurodiputats i de les euroordres paralitzades, Boye treballa en el recurs davant la justícia belga per la desestimació d’una demanda civil contra el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, per presumptament haver vulnerat els drets dels exmembres del Govern a Bèlgica.
El tribunal de primera instància va reconèixer que Llarena tenia immunitat de jurisdicció i que no el podia jutjar, però Boye discrepa i creu que hi ha jurisprudència europea al respecte.
“Sabem que el cas arribarà a Luxemburg”, avança, recordant que si demanen una pregunta prejudicial al TJUE, el Tribunal d’Apel·lació de Bèlgica estaria obligat a fer-la.
Efecte dominó
La insistència en les prejudicials forma part de l’estratègia anomenada ‘Efecte Dominó’ que, en els seus inicis, pretenia utilitzar una eventual denegació d’euroordres per impugnar la condemna per sedició als tribunals de la UE. Boye lamenta que no s’hagi optat per aquest camí en el cas de l’1-O i considera que s’hauria de fer de cara al recurs al Constitucional.
“L’última peça sempre és Estrasburg perquè és un tribunal de revisió”, puntualitza, en referència al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Nega que existeixi la doctrina Junqueras
En el seu llibre, l’advocat de Puigdemont sosté que la doctrina Junqueras no existeix perquè ja existia des de feia anys una doctrina anomenada Musotto, que reconeixia la immunitat des del moment de l’elecció dels eurodiputats.
Preguntat pel fet que ni l’opinió de l’advocat general ni la sentència del TJUE la menciona per resoldre el cas del líder d’ERC, Boye justifica la seva absència pel fet que l’Eurocambra no en va “informar” al tribunal.
