L’advocat Gonzalo Boye, ha demanat empara al Tribunal Constitucional pel buidatge “massiu i indiscriminat” del contingut del seu telèfon mòbil en el marc de la investigació de l’Audiència Nacional per un presumpte cas de blanqueig de diners provinents del narcotràfic. En un escrit a l’alt tribunal, Boye exposa que s’ha vulnerat el seu secret professional en relació a altres casos del seu despatx professional a l’Estat i a l’estranger i de “dotzenes de periodistes” així com informació sobre els seus clients. L’advocat demana mesures cautelars, que inclouen el tancament de la peça separada reservada on hi consten les comunicacions i que les parts –inclosa la magistrada de l’Audiència Nacional, Maria Tardón- no puguin accedir en aquesta peça.
Així mateix, també sol·licita que no es publiqui cap contingut d’aquestes comunicacions, ja sigui en forma de veu, missatge o correu electrònic. Pel lletrat, mantenir el lliure accés a la peça i al contingut dels missatges generaria un “perjudici irreparable” a ell i a terceres persones, “inclús de les serves pròpies vides, integritat i/o llibertat personal”, apunta l’advocat, que també ha portat casos “extremadament delicats” a diverses ONG en jurisdiccions “tan delicades”, diu, com les d’Algèria, Marroc, Egipte, Etiòpia, Egipte, Turquia Síria, Iraq o Panamà, entre moltes altres.
En aquest sentit, es pregunta si la jutgessa, María Tardón, ha valorat les conseqüències que les dades personals d’alguns dels seus clients en casos delictes passessin a ser públics. “Per què no es va ponderar aquesta afectació i el risc, inclús vital, al què s’ha exposat aquestes persones que són totalment alienes al procediment que ella mateixa segueix contra el lletrat Sr. Boye”, qüestiona la defensa de Gonzalo Boye. “La gravetat de la intromissió és elevada les conseqüències estan primer veure”, afegeix.
En l’escrit, Boye també lamenta que s’ha anat a buscar les dades, correus i comunicacions “sense mirament ni limitació temporal ni causal de cap tipus” i insisteix en “l’absoluta desproporció” de la mesura. L’advocat creu que si se l’investiga per uns fets del 6 de febrer del 2017, s’hauria d’haver limitat el bolcat de la informació en un període més “acotat”.
Boye reitera que autoritzar “l’accés massiu” a tot correu professional entre els anys 2010 i 2019 així com a tot el contingut del seu telèfon mòbil és “una clara infracció del principi de proporcionalitat en relació als drets fonamentals dels afectats”.
