L’Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha alertat que la crisi del covid-19 farà créixer els “nacionalismes” i “la temptació d’aixecar murs”. El cap de la diplomàcia europea ha posat com a exemple d’això al president Quim Torra, que va dir que en aquesta crisi “Catalunya ho hagués fet millor si fos independent”. “Populismes, nacionalismes i autoritarismes trobaran el terreny adobat per a les seves tesis”, ha avisat, defensant que seria “una resposta profundament equivocada”. D’altra banda, Borrell ha defensat que la “crida a la unitat, la cooperació i la suspensió dels conflictes” que es fa a escala internacional també s’hauria d’aplicar “a la política interior” de l’estat espanyol.
“Sorprèn el llenguatge agre de la política a Espanya quan hi hauria d’haver més cooperació i unitat”, ha assegurat en un acte de Nueva Economía Fórum.
Borrell considera que a Europa la crisi sanitària “s’està començant a canalitzar” i que ara toca centrar-se en l’impacte econòmic de la pandèmia. Borrell veu amb bons ulls la proposta d’un fons de recuperació del govern espanyol i ha remarcat que ara la prioritat ha de ser “subministrar rendes a les persones”.
“Cal pujar un esglaó més en la solidaritat europea”, ha defensat de cara a la cimera europea del dijous en què els caps d’estat i de govern de la UE tornaran a discutir la resposta econòmica a la crisi.
Risc per les democràcies
Borrell ha alertat que aquesta crisi posarà a prova la “capacitat de la democràcia” davant “l’auge dels populismes i la temptació autoritària”. En aquest sentit, avisa de l’intent d’alguns estats autoritaris de reivindicar la seva “superioritat” del sistema polític per fer front a una crisi com a aquesta.
A més, Borrell creu que el coronavirus afectarà “la globalització” i el “neoliberalisme dominant”. Per això, Borrell ha apostat per crear a Europa “cadenes de valor més curtes” i “estocs estratègics”, per exemple, de medicaments.
“A Europa no produïm ni un gram de paracetamol”, ha constatat. Borrell ha assegurat que no es tracta de ser “proteccionistes”, sinó de pensar en la sanitat com a un factor de seguretat.
