La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha anunciat aquest dimarts que relleva el fins ara secretari general de la cambra, Xavier Muro, i que el substituirà la lletrada Esther Andreu. Alhora, ha comunicat que Miquel Palomares ocuparà el càrrec de lletrat major, vacant des que l’ara director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, el va deixar fa unes setmanes. Ho ha dit durant una compareixença que ha fet pels seus 100 primers dies com a presidenta del Parlament. El passat mes de març Borràs ja va insinuar que substituiria Muro, que ha estat secretari general del Parlament des del 2016, argumentant que començava una “nova etapa” i que era el moment d’obrir un “nou temps” i de mirar de fer “altres propostes per tirar endavant”. En aquella ocasió, va defensar que la presidenta del Parlament té la possibilitat de fer “equips de confiança”.
Borràs ha fet balanç d’aquesta primera etapa al capdavant de la institució i ha defensat la seva tasca per “mantenir els drets de tots els diputats”, com els de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que va obtenir un escó de JxCat tot i residir a Bèlgica. També ha reivindicat la llibertat d’expressió dels parlamentaris, però ha advertit que serà “implacable amb els discursos amarats de xenofòbia, masclisme, racisme o qualsevol opressió als drets de les persones”. Sobre el reglament de la cambra, ha convidat els grups parlamentaris a actualitzar-lo “tant des del punt de vista tecnològic com democràtic”. “Som al 2021 però en molts aspectes no tenim un Parlament del segle XXI”, ha lamentat, i ha posat com a exemples de qüestions que cal recollir a la normativa parlamentària el vot telemàtic i el pla d’igualtat.
La decisió de Borràs és transcendent per poder protegir el Parlament d’ingerències externes atès que Muro era dels que posava pegues quan es tractava de plantar cara a l’Estat espanyol o a la justícia. Només cal recordat que abans que la cambra votés la llei del referèndum sobre la independència de Catalunya va advertir l’aleshores presidenta, Carme Forcadell, de les conseqüències legals de fer-ho i també es va negar a publicar al BOP la proposició de llei del referèndu, Així mateix va declarar en el judici del Suprem i va recordar davant del tribunal dels seus advertiments.
