33 dies a la presó d’Alcalà Meco. Això va durar el captiveri de l’exconsellera de Governació del govern de Puigdemont, Meritxell Borràs. Ella prefereix dir-ne ’34 dies de tardor i 1 de primavera’, o si més no aquest és el títol que ha triat per explicar-ne les vivències en un llibre ja publicat. Borràs narra vivències de l’empresonament a Madrid, com ha estat compartir cel·la amb l’exconsellera de Treball Dolors Bassa -encara privada de llibertat a Puig de les Basses- i reivindica la visibilització de les dones preses.
Just ara fa un any, el 29 de setembre, l’exconsellera va marxar cap a Brussel·les juntament amb altres membres del govern després de la declaració d’independència per fer una previsió i meditar sobre la situació judicial que els esperava. Després d’una visita de la seva parella, Borràs va comunicar a Puigdemont que se’n tornava a Catalunya. Dies més tard, després de declarar davant del jutge, va ingressar a la presó d’Alcalà Meco, juntament amb Dolors Bassa. En van sortir el 4 de desembre, però després d’una ordre de reingrés, Bassa encara es troba entre reixes a Puig de les Basses.
La sororitat a la cel·la
Borràs i Bassa van compartir cel·la. Segons l’exconsellera de Governació, la relació entre elles era “superficial” però “a la presó ens vam sincerar”, diu. “Li vaig retreure que vingués a la presa de possessió del càrrec amb la samarreta de ‘Prou retallades'”, ha explicat Borràs, i ella li va contestar que tenia la percepció que era “estirada”. La presó ho va canviar tot. Compartir cel·la i forjar una relació de companyarisme, solidaritat i recolzament és la sororitat entre preses. “Ara me l’estimo molt i la trobo a faltar”, conclou.
“Sabíem que es parla més dels èxits dels homes que de les dones, però ara hem descobert que de les desgràcies, també”. Amb aquestes declaracions, l’exconsellera denuncia la invisibilització mediàtica de les preses polítiques a Catalunya: “Es parla molt més dels presos que de les preses”, ha afegit.
“Una de les pors de la presó és l’oblit”
Meritxell Borràs ha afirmat que ha anat a veure els presos i preses, però subratlla que tampoc “no és fàcil anar a veure’ls a Catalunya”, fent referència a les últimes informacions publicades on s’insinuen tractes de favor a les presons catalanes. Borràs és molt conscient que “una de les pors de la presó és l’oblit” i és per això que agraiex el suport rebut.
El seu adéu a la política és definitiu, ha dit Borràs, tot i que matisa: “De primera línia”. L’exconsellera remarca que “costa deixar-la perquè sempre l’he viscut molt de prop” i ha reconegut que farà el pas de sumar-se a La Crida.
