Barcelona en Comú insisteix en la formació d’un tripartit amb el PSC i ERC i espera que sigui l’alcalde Jaume Collboni qui concreti el calendari i espais de treball per negociar-ho. “És el govern qui ha de prendre la iniciativa de tirar endavant espais de diàleg”, ha afirmat en roda de premsa Janet Sanz, portaveu del grup municipal de BComú a l’Ajuntament. “Com més temps passa, més temps perdut”, ha alertat. Segons Sanz, les manifestacions de Collboni són “clares” i passen per formar un govern “estable i fort”. “És un govern tripartit, així ens ho ha fet saber i per nosaltres és l’única fórmula que considerem bona”, ha conclòs. La regidora també ha dit que “en cap cas” és un problema en l’equació la figura d’Ada Colau.
“L’alcalde també va ser molt clar i fa unes setmanes va dir que en cap cas generava un problema”, ha dit Sanz, que ha recordat que és Colau qui lidera les converses i les posicions dels comuns. A més, ha destacat que Collboni i Colau han governat junts vuit anys. En aquest sentit, ha afirmat que “no hi ha vetos creuats a persones” i hi ha hagut “enteses” i “molts punts d’acord”.
Durant la roda de premsa, Sanz ha reivindicat altre cop la necessitat d’un govern tripartit amb 24 regidors que permeti que la ciutat segueixi avançant, posar en marxa grans projectes i aprovar un nou pressupost. També ha recordat que si van fer confiança a Collboni investint-lo era precisament amb l’objectiu de formar un tripartit.
A més, ha assenyalat que un hipotètic govern de PSC i ERC sense ells tindria 15 regidors i amb aquesta suma no es poden aprovar uns pressupostos, un pla d’inversions o un pla d’actuacions municipals, entre altres.
Sobre el fet que TriasxBCN hagi aturat converses amb el govern socialista, la portaveu de BComú ho troba “normal”. “Que Junts i el govern estiguessin treballant amb diferents taules expressava aquest pacte anòmal que podia sorgir”, ha dit Sanz, que ha afegit que finalment sembla que tant per part de Junts com per part del PSC “s’està acabant de descartar”. Segons ella, el possible pacte entre Junts i el PSC expressava una “anomalia”.