La CUP vol evitar un govern de dretes a Barcelona. La seva candidata, Basha Changue, remarca en una entrevista a l’ACN que “el pitjor que pot passar” a la ciutat després del 28-M és un pacte “de les dretes”. “I això inclou Trias i PSC”, afegeix la cap de llista, que s’obre a estudiar un possible suport a BComú i ERC, però amb condicions. Expressament per al candidat republicà, Ernest Maragall: “Tenir polítiques netament independentistes ajudaria a tenir una possible conversa”. La CUP aposta pel decreixement turístic, deixar d’acollir el Mobile i “pacificar tota la ciutat”. També defensa una aplicació “la més restrictiva possible” del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), i fins i tot que es puguin retirar llicències.
Changue argumenta a l’entrevista que les polítiques del PSC “són de dretes”, per molt que els socialistes intentin situar-se en un “altre eix”. “La pitjor opció seria un pacte entre Trias i PSC”, reitera la candidata de la CUP, que remarca que l’objectiu dels anticapitalistes és “evitar una nova alcaldia de dretes”.
Així mateix, Changue també creu que s’hauria d'”evitar” un nou pacte entre l’actual alcaldessa, Ada Colau, i el PSC.
“Condicions de mínims”
En les declaracions a l’ACN, l’alcaldable de la CUP ha subratllat que les seves “condicions de mínims” per tenir un debat sobre possibles investidures són la garantia dels drets de la ciutadania, i recuperar la capitalitat de Barcelona dins dels Països Catalans.
En aquesta línia, Changue lamenta que “estigui per veure” el compromís independentista d’ERC, perquè “aposta per apuntalar l’Estat i apaivagar el conflicte nacional”. Així, la CUP posa en dubte que la independència sigui un dels eixos “clau” de la candidatura de Maragall.
I, en cas que el cap de llista republicà tingués opcions de ser alcalde i necessités els vots de la CUP, Changue li posa com a condició que impulsi “polítiques netament independentistes cap a l’alliberament nacional”.
L’alcaldable anticapitalista vol esperar als resultats del 28-M, sobretot per saber si la CUP ha pogut entrar al consistori. Sigui com sigui, Changue ja avisa que Maragall, Colau, Collboni i Trias no representen pas cap “canvi de model”. “Defensem un model de ciutat de drets i recuperar la capitalitat de país. Tot escenari que s’apropi a aquesta realitat serà vist amb bons ulls”, afegeix la candidata, sobre possibles pactes postelectorals.
Així mateix, la diputada al Parlament alerta que, probablement, a l’Ajuntament de Barcelona hi entrarà o bé la CUP o Vox: “Si la gent vol fer un fre antifeixista, l’únic vot útil som nosaltres”.
Decreixement turístic
La CUP aposta fermament pel decreixement turístic. La candidatura creu que aquesta via ha d’anar acompanyada d’una “diversificació econòmica” que impliqui deixar de promocionar l’àmbit del servei, i caminar cap a les àrees productives com ara el reciclatge d’empreses i petits tallers.
Changue, que s’oposa als macroprojectes del Mobile i la Copa Amèrica de Vela, comenta a l’ACN que el model de diversificació econòmica s’ha de “connectar amb una mirada de país”: “No pot ser que el territori s’entengui com un abocador on posar tot el que no hi cap a la ciutat”.
Així mateix, la cap de llista defensa una aplicació “més restrictiva” del PEUAT, que ara veu “superat” i “desbordat” per la realitat. Changue argumenta que Ajuntament i Generalitat s’han passat la “patata calenta”, sense desplegar l’ordenança, i sense esprémer les eines que ofereix.
Així doncs, la CUP defensa que no obri cap nou hotel a la ciutat i aposta, fins i tot, perquè s’eliminin llicències a hotels en els casos en què no es compleixin algunes condicions específiques.
Pel que fa a les superilles, Changue subratlla que són una “bona idea” damunt del paper. Però que l’eina no s’utilitza com caldria si l’espai “es privatitza, s’omple de terrasses, i no es facilita que les veïnes dels barris més congestionats tinguin espais públics i accessibles i de lliure ús”. La candidata defensa que cal pensar en pacificar tota la ciutat “i no només pedaços aïllats”.
La CUP també aposta per crear una regidoria de la llengua catalana, i una “xarxa de ciutats” dels Països Catalans per generar un “espai de contrapoder” per fer avançar el conflicte amb l’Estat.
