La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha aconseguit que el tribunal del TSJC que instrueix la causa per les presumptes irregularitats en la gestió de la ILC, presidit pel magistrat antiiindepentista José María Barrientos, cedeixi a les seves demandes i li permeti declarar al final del procés judicial, tal com va sol·licitar el passat divendres, 10 de febrer, en el que era la primera sessió del judici. A més a més, el tribunal també ha inadmès algunes de les proves proposades per la fiscalia, mentre que en valorarà la rellevància d’altres durant el judici i en sentència. L’equip de defensa de Borràs va fer aquesta sol·licitud després que es filtrés a la premsa l’existència d’un suposat acord entre els altres dos acusats i la Fiscalia, segons els quals inculpaven la presidenta de Junts a canvi d’una rebaixa en la sol·licitud de penes de presó, fet que va encendre les tensions entre els advocats dels acusats, i que va finalitzar amb la petició de suspendre el judici per part de l’equip de Borràs, que al·legava “indefensió jurídica”.
La segona sessió del judici ha començat amb la intervenció de l’advocat defensor de Borràs, Gonzalo Boye, que ha mostrat la seva sorpresa i preocupació pel fet que la fiscalia introduís modificacions al seu escrit de conclusions provisionals el mateix dia de l’inici del judici; un dels canvis introduïts està relacionat amb la data d’inici dels presumptes fets, que a l’inici de la instrucció del cas la fiscalia va situar “després d’una reunió de la junta de govern de la ILC el març del 2013”, i que a l’últim moment va canviar per dir que podrien haver començat “amb anterioritat”.
La defensa de Borràs ha al·legat que aquest terme és molt poc precís i pot donar peu a certa “indefensió”, i denuncia que els deixa “desarmats i venuts”, motiu pel qual Boye ha demanat més concreció en les acusacions. “No es modifica per estètica ni perquè sí, sinó que es fa amb intencionalitat, i té rellevància jurídico-penal”, ha defensat. Segons ell, la fiscalia ha tingut 5 anys d’instrucció per introduir els canvis, però ha optat per fer-ho a l’últim moment. Per això, Boye ha demanat que declarin com a testimonis tots els presents en la reunió del març del 2013, cosa que el tribunal ha rebutjat.
Finalment, l’advocat també ha criticat determinades documentacions aportades, també a última hora per la fiscalia, i que procedien d’uns requeriments a diverses institucions fets entre el 2021 i el 2022 sota l’empara d’unes “diligències indeterminades”; aquests requeriments, segons Boye, no podien fer-se en anar en contra de la llei, perquè la causa ja s’estava investigant. “És increïble que la fiscalia no sabés el 2021 que la causa estava judicialitzada, s’ha arrogat unes atribucions que no tenia”, ha criticat. “És greu i fa por”, ha afegit.
Tot i això, Boye considera que aquestes proves aportades són “innòcues”, “no són útils, ni necessàries ni pertinents”, tal com recull l’ACN. En tot cas, el tribunal ha dit que es pronunciarà sobre aquesta qüestió el pròxim dilluns, 20 de febrer, en la que serà la tercera sessió del judici.
