Les barques de pesca dels porta catalans no han sortit aquest dilluns a la mar i tampoc ho faran demà. Als ports pesquers, completament deserts, pràcticament no s’hi veuen signes d’activitat més enllà d’algunes tasques de manteniment de pescadors que no s’han desplaçat a Madrid per manifestar-se. El sector de l’arrossegament s’ha plantat al llarg de tota la costa catalana per exigir que no se’ls retalli la capacitat de pescar a només 28 dies anuals. Seria la fi de l’activitat, reiteren. Tot i que molts es troben concentrats a Madrid, s’han convocat diferents concentracions de protesta al llarg d’aquest dilluns en municipis del litoral gironí, central o de les Terres de l’Ebre per donar suport a les reivindicacions dels pescadors.
Al port de la Ràpita, el més important de la costa catalana en termes d’activitat pesquera, la paràlisi ha estat total. Les 36 barques d’arrossegament, la flota més gran del país d’aquest sector -amb unes 200 en total-, s’han mantingut amarrades al port. La confraria de pescadors i la seva llotja han tancat portes. El fort vent de dalt s’ha apoderat dels molls pràcticament buits.
Només algun armador que no s’ha desplaçat a la protesta de Madrid s’ha atansat a la barca i ha aprofitat la jornada per fer algun manteniment puntual. És el cas de Josep Gras. “Hem parat perquè l’última proposta de la Comissió Europea ens redueix un 80% les jornades de pesca i sortiríem 28 dies a l’any. Això no es pot aguantar!”, ha manifestat a l’ACN.
Gras proclama la necessitat que els responsables polítics comunitaris posin “sentit comú” davant el que, considera, pot resultar una “desfeta total econòmica i social” per un municipi com la Ràpita, amb 200 mariners i nombroses famílies que, indirectament, viuen també del sector pesquer, sigui amb serveis auxiliars, venda de peixa o turisme.
Els pescadors d’arrossegament veuen que els 133 dies d’activitat actual passarien a 28. Recorden que cap empresa o activitat, amb una limitació d’aquesta envergadura, pot sobreviure amb èxit. “Fa cinc anys podíem treballar 180 dies, normalment. Hem rebaixat molt”, apunta. Assegura Gras, en contra dels arguments dels buròcrates comunitaris, que els estocs de peix no han caigut de forma dràstica per l’arrossegament.
“De peix n’hi ha prou. Ens mantenim bé. L’últim dia que vam sortir a pescar en vam portar més de 7000 quilos. De peix n’hi ha però ara no ens volen deixar agafar-lo. Volen que la mar estigui plena de peix però que no hi hagi pescadors per a pescar-los” sentencia.
L’armador critica que les decisions imposades des de Brussel·les contravenen la mateixa política pesquera comunitària. Creu que cal “pensar amb el cap”. “Si està feta per assegurar el futur de les pròximes generacions de pescadors, amb aquesta acte ens maten, ens tallen el coll, i no hi haurà futur a la pesca, no hi haurà futures generacions. Ja és prou complicat trobar gent que vulgui continuar l’ofici, només calen polítiques pesqueres tan restrictives com aquestes”, ha tancat Gras.
Brussel·les, la nova ‘inquisició’
En paral·lel amb les protestes a Madrid, pescadors i entitats s’han reunit aquest dilluns al moll de pescadors de Tarragona per donar suport al sector pesquer i mostrar el seu rebuig davant la proposta de la Comissió Europea de reduir un 80% l’activitat l’any vinent. També en poblacions com Cambrils i Torredembarra.
El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, ha qualificat els comissaris europeus com “la Santa Inquisició de la ramaderia i la pesca”, ja que segons ha explicat, els han estat l’exercici del seu ofici mitjançant multes, sancions i controls. També ha recalcat que “el dia que no es pesca no es guanya, però, en canvi, aquest senyor – el comissari europeu- té una santa paga cada mes”.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha convidat el comissari europeu a visitar el Moll de Pescadors de Tarragona perquè pugui conèixer la realitat del sector, “quines històries familiars i estil de vida hi ha darrere”. L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, que també ha assistit a l’acte, ha posat el focus en què aquesta iniciativa europea equipara tots els mars i flotes pesqueres, sense tenir en compte que “no és el mateix una flota de multinacionals a l’Atlàntic, que té una gran capacitat de pesca diària, i que amb 27 dies l’any poden subsistir, que una de més petita i familiar amb tres o quatre treballadors”.
Concentracions a Palamós i Blanes
A la Costa Brava, l’aturada de dos dies també ha deixat la flota pesquera amarrada a port. Al migdia, tant a Blanes (Selva) com a Palamós (Baix Empordà) el sector ha fet sentir la seva veu, amb dues concentracions que han reunit més d’un centenar de persones. Aquí els pescadors també han rebut el suport dels ajuntaments, dels restauradors i dels peixaters per reclamar a la Comissió Europea que no tiri endavant l’acord sobre les quotes per al 2025.
“No tan sols suposarà la mort del sector, sinó que també tindrà conseqüències damunt l’economia d’uns municipis que viuen de cara al mar”, subratlla el vicepresident de la confraria de Palamós, Francesc Benaiges. “És impossible poder-nos mantenir treballant tan sols 27 dies; a la pràctica, és com si prohibissin la pesca d’arrossegament”, hi afegeix.
Benaiges lamenta que Brussel·les pensi en les grans flotes pesqueres a l’hora de fixar les limitacions, i que s’equipari “la pesca artesanal” amb aquella industrial. “Hi ha gent que fa les normatives com vol, i això suposarà acabar amb el sector”, reitera Benaiges. El vicepresident confia que la pressió d’Espanya, França i Itàlia permeti tirar endavant una moratòria per al 2025, evitar que “Brussel·les tiri pel dret”, i que de cara a l’any vinent la situació “es pugui gestionar” per arribar a acords que els permetin continuar pescant.
A més, en el cas de Palamós, als problemes per a la pesca d’arrossegament, també se n’hi suma un altre, que afecta un dels productes estrella de la confraria: la gamba. Francesc Benaiges explica que aquesta setmana s’arribarà al topall de quotes fixat i que, a la pràctica, això suposarà que no en puguin pescar més.
El vicepresident lamenta que a Palamós s’han fet els deures, perquè els pescadors s’han autoimposat vedes per regenerar els caladors, i també es capturen gambes amb xarxes més grans per evitar capturar els alevins. “El problema és que s’han fixat quotes per a tot el Mediterrani, i allò que caldria és que es fessin per territoris o confraries”, lamenta. Durant aquest 2024, des de Palamós n’han capturat 93 tones de gamba, una xifra similar -fins i tot un xic menor- a la de l’any passat.
Durant les concentracions a Palamós i a Blanes, s’han llegit manifestos que critiquen que la reducció de dies de pesca “és un plantejament absurd que conduiria al desmantellament total del sector en tal sols un any”. Als escrits, els pescadors asseguren que “necessiten” que Brussel·les aprovi “una moratòria” per al 2025, que permeti mantenir les condicions actuals “com a solució transitòria” i, d’aquesta manera, “donar temps per fer les avaluacions científiques necessàries que donin dades objectives i sòlides per assentar el futur”.
L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha assegurat que la proposta d’Europa suposa “un atac directe” a un sector estratègic del municipi. “Es traduirà en tancaments d’empreses i suposarà el final d’una flota de la qual en depenen moltes famílies, i que també afectarà peixateries i restauradors”, ha afirmat.
Tant a Blanes com a Palamós, durant les protestes s’han fet sonar xiulets i sirenes per fer palès el descontentament dels pescadors. Demà, a Blanes, la concentració es repetirà coincidint amb el segon dia d’aturada. A més, les barques de la confraria aniran fins al mig de la badia per fer sonar les botzines. Serà una jornada en què l’aturada també es deixarà sentir als mercats i a les peixateries gironines, perquè aquest dimarts no hi haurà peix fresc.
