El govern espanyol del PSOE i Sumar deixa clara la seva catalanofòbia, i és que durant l’any 2024 l’Estat espanyol va aprovar 218 normatives que afavoreixen el castellà en detriment del català, segons un informe de Plataforma per la Llengua. Aquesta xifra representa un increment del 13,5% respecte a les 192 normes similars aprovades el 2023, i que ja desplaçaven i aïllaven la llengua catalana. L’entitat ha realitzat un seguiment trimestral de les publicacions al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i ha identificat 34 normes discriminatòries aprovades en el primer trimestre, 59 en el segon, 71 en el tercer i 54 en el quart.
Les normatives discriminatòries afecten diversos àmbits. Per exemple, s’ha imposat l’ús exclusiu del castellà en la sol·licitud de subvencions i candidatures a premis, així com en la redacció d’instruccions de dispositius electrònics com televisions, tauletes, mòbils i ordinadors comercialitzats a l’Estat espanyol. A més, s’ha prioritzat el castellà en l’avaluació de llengües en centres educatius estatals a l’estranger, excloent la possibilitat d’avaluar-se en català. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua també alerta que, fins i tot en normatives aparentment neutrals, es percep una visió de l’Estat espanyol com a entitat exclusivament castellana. Un exemple d’això són les referències a la Real Academia Española en normes que regulen qualificacions professionals.
L’entitat subratlla que, tot i que algunes legislacions estatals reconeixen el català, el marc constitucional espanyol sovint imposa un tracte desigual entre el castellà i el català, perpetuant així la discriminació lingüística. La Plataforma denuncia que el fet que el català no sigui una llengua oficial a l’Estat espanyol ni, de moment, a la Unió Europea “genera una situació de desigualtat jurídica”, perquè “la Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans el deure de conèixer el castellà“, però pel que fa a la resta de llengües, només en permet l’oficialitat als seus “respectius territoris”.
“Aquesta desigualtat jurídica de partida entre el català i el castellà fa que fins i tot la legislació amb voluntat igualitària no pugui instaurar un tracte perfectament equitatiu entre ambdues llengües, sense matisos ni excepcions” exposa l’entitat, que insisteix en la necessitat de revisar el marc legal espanyol per garantir una igualtat efectiva entre les llengües oficials de l’Estat i assegurar la protecció dels drets lingüístics dels parlants de català.
Per tipologia, les normes discriminatòries en la petició d’ajudes públiques són les que més han augmentat els darrers anys. Tal com exposa la Plataforma per la Llengua, aquestes peticions “són virtualment sempre estatals i imposen l’ús del castellà en les sol·licituds de subvencions, en les candidatures a premis i en la documentació acreditativa o l’obra candidata a un premi”. L’augment va començar l’any 2021, arran de la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus; de les 7 normes d’ajudes públiques del darrer trimestre de 2024, 3 estan incardinades en aquest pla i 1 està vinculada a un altre programa finançat amb fons europeus, en aquest cas al projecte Next Generation EU.
Tal com retrata l’entitat, aquestes regulacions “tenen un efecte perniciós”, ja que “tendeixen a crear incentius perquè persones, empreses i entitats prioritzin l’ús del castellà també en els seus documents interns o privats”
