Tres associacions de jutges han demanat al govern espanyol que impedeixi l’aprovació d’una declaració a l’Assemblea del Consell d’Europa que reprova que els polítics siguin enjudiciats per manifestacions durant l’exercici de les seves funcions. Són l’Associació Professional de la Magistratura, l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Foro Judicial Independiente. Demanen a l’executiu de Pedro Sánchez que desplegui els instruments diplomàtics al seu abast perquè la declaració no s’aprovi tal i com està redactada. “. L’objectiu és evitar l’aprovació d’un text que “lesiona el prestigi del poder judicial” i la confiança en el seu funcionament per part dels ciutadans. Les organitzacions han defensat l’actuació judicial per l’1-O. Als partits polítics amb representació a l’Assemblea els hi sol·licita que durant el debat exposin amb claredat que la declaració s’aparta “radicalment” de la realitat del funcionament dels òrgans judicials de l’Estat. Demanen també un posicionament oficial del Consell General del Poder Judicial, com a garant de la independència judicial que el text “posa en entredit”, denunciat públicament les “falsedats i inexactituds”.
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sotmetrà a consideració el projecte de resolució el proper dilluns. Aquest ha estat ja aprovat pel Comitè d’Assumptes Legals i Drets Humans de l’Assemblea. Les organitzacions de jutges asseguren compartir l’objectiu que declara el projecte i expressen el ple rebuig a que els polítics, i qualsevol ciutadà, pugui resultar perseguit per exterioritzar les seves opinions polítiques. Afegeixen però que el text fa afirmacions que posen en entredit l’objectivitat i la transparència del poder judicial espanyol i el seu compromís amb la llibertat i els drets fonamentals.
Entre d’altres, critica que s’equipari la situació de l’Estat espanyol amb la de Turquia, perquè les garanties democràtiques “difereixen de manera rotunda” entre un i altre. Afegeixen que es presenta la condemna per sedició dels polítics catalans com una simple discordança política sense conèixer la vessant de lesió de bens jurídics essencials com asseguren que són la pau pública, la seguretat ciutadana i la recta administració dels fons públics. Continua afirmant que el text dona per fets esdeveniments que no coincideixen amb els fets provats que estableix la sentencia del Tribunal Suprem, dictada amb “escrupolós respecte” a totes les garanties d’un procés just. A més, recorda que el Tribunal Constitucional va ratificar els fonaments i l’absència de lesió del dret a la llibertat d’expressió i ideològica.
En definitiva, considera que el text fa seva la posició dels polítics presos durant tot el procés. Afegeixen que aquestes postures no tenen res a veure amb la realitat de la situació judicial a l’Estat i mencionen el posicionament d’organismes internacionals i altres que fan referència a la independència i imparcialitat dels jutges espanyols. Aquests jutges insisteixen que els òrgans judicials no estan al servei d’uns interessos del poder executiu per reprimir llibertats públiques. Afegeixen, per contra, que són la garantia més eficaç de les llibertats i els que asseguren la convivència pacífica dels ciutadans.
