El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha acusat els Estats Units d’haver-lo perseguit per publicar informació d’interès públic, i als països europeus de permetre vulneracions de drets humans en connivència amb Washington. “Soc lliure perquè m’he declarat culpable de fer periodisme, no perquè el sistema de garanties hagi funcionat”, ha lamentat l’australià aquest dimarts en la seva primera compareixença pública des del seu alliberament el juny. Assange ha denunciat “la campanya de repressió internacional de la CIA” per silenciar a les veus dissidents, la “criminalització del periodisme” i “l’abús” de les peticions d’extradició.
“Garantim que la llum de la llibertat no s’apaga, que la recerca de la veritat continua, i que les veus de la majoria no són silenciades pels interessos d’una minoria”, ha demanat l’activista en acabar la seva primera intervenció davant d’un grup de diputats de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a Estrasburg.
En el torn de preguntes, Assange ha admès les dificultats personals de “readaptar-se al món” després de passar tants anys reclòs i en presó. “Torno a fer de pare d’uns nens que han crescut sense mi. A ser un espòs una altra vegada. Inclús, a haver de tractar amb una sogra”, ha dit bromejant. Tot seguit la seva esposa i advocada Stella Assange li ha apagat el micròfon rient.
Malgrat aquest breu moment de distensió, Assange ha fet un discurs lent i entretallat. Ell mateix s’ha disculpat abans de començar avisant que no podria fer una presentació d’una forma “polida”: “L’aïllament ha passat factura”.
“Vaig ser naïf confiant en la llei”, ha dit, admetent que s’esperava algun tipus de represàlia per les publicacions de WikiLeaks, si bé no de l’abast que han tingut finalment.
Pacte amb els EUA
Des del portal WikiLeaks, Assange va publicar l’any 2010 milers de documents classificats del Departament d’Estat dels Estats Units vinculats a conflictes com la guerra de l’Afganistan, la filtració més gran des dels Papers del Pentàgon. Això el va obligar a refugiar-se el Regne Unit, on l’any 2012 l’ambaixada de l’Equador a Londres li va concedir asil polític.
Després de set anys residint al mateix espai, l’any 2019 va ingressar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh (Londres) pendent d’una possible extradició als Estats Units, on estava acusat de fins a 18 delictes contra la Llei d’Espionatge nord-americana. Al llarg dels últims anys, però, la justícia britànica va denegar les peticions que s’emetien des del país nord-americà perquè Washington no oferia prou garanties que l’activista tindria un judici just si finalment era jutjat en territori estatunidenc.
Finalment, Assange es va declarar culpable d’un delicte de conspiració que comporta una pena màxima de 10 anys de presó en un pacte amb les autoritats estatunidenques. Amb l’acord va evitar l’extradició als EUA i el seu alliberament el passat juny, ja que al Regne Unit ja havia complert cinc anys.
Assange va sortir de la presó després d’haver-hi passat més de cinc anys, i va tornar a Austràlia amb la seva família.
