L’exdiputat dels comuns Jaume Asens, és l’encarregat de negociar amb Carles Puigdemont i la cúpula de Junts per una possible investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez. El matí d’aquest dimecres, 30 d’agost, Asens ha revelat a ‘El món a RAC1’ l’estat de les converses, tot avançant que és “optimista” i que “hi ha voluntat d’apropar posicions” i “intentar buscar acord”, especialment en la qüestió de l’amnistia i l’autodeterminació, les principals condicions de Junts per investir Sánchez.
Asens no ha volgut revelar si s’ha reunit en persona amb Puigdemont, i ha fugit de la pregunta assegurant que “mai” ha deixat de parlar amb representants d’ERC, Junts i Bildu, “i això inclou Puigdemont”. Les converses entre ambdues formacions es troben en una fase “embrionària”, tal com ho ha descrit Asens, i se centren a abordar “qüestions formals i no de fons”.
“Ens trobem a la casella de sortida. El repte principal és posar-nos d’acord sobre què volem fer i quina és la manera de fer-ho” ha explicat, tot afegint que tant Sumar com Junts tenen una “oportunitat històrica”. Asens també ha asseverat que “cal deixar de demonitzar Junts” i que tenen l’obligació de posar-se d’acord amb la formació independentista, perquè, si no, “sabem el que ve: l’extrema dreta”.
Respecte a les condicions que Junts posa a una hipotètica investidura de Sánchez, que són l’amnistia i l’autodeterminació, Asens ha dit que encara no s’ha tractat aquesta qüestió, però que “no s’ha de demanar a ningú que renunciï a res” perquè “tothom té objectius polítics legítims”. Sobre la possible llei d’amnistia, que és un dels principals esculls, i en la qual Asens treballa juntament amb una vintena de juristes, l’exdiputat ha dit que l’amnistia és una via, però no l’única, i que des de Sumar també estudien altres fórmules. De totes maneres, ha afirmat que l’objectiu hauria de ser “establir un nou inici i posar el marcador a zero” per tal d’intentar pacificar la situació.
Preguntat per si una eventual amnistia hauria d’incloure els policies encausats per l’1-O, ha respost que “normalment” les amnisties inclouen les dues parts del conflicte però que, sobre aquest cas en concret, encara no s’ha discutit. Pel que fa al cas Borràs, condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Asens ha dit que és un cas “molt obert” que està pendent d’un recurs i amb una petició d’indult per part del TSJC. Però ha recordat que el cas Borràs no està inclòs en la llista de represaliats d’Òmnium i ha alertat que depèn de la justificació que es faci la llei d’amnistia podria resultar “més fràgil” de cara a un recurs al Tribunal Constitucional que dona per fet. “Com amb més rigor es faci, més blindada estarà”, ha afegit.
