La vicepresidenta de JxCat i regidora a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha assegurat que vol presentar-se a les municipals de 2023 per ser alcaldessa, i el seu futur “no passa ara mateix” per presentar-se a unes primàries per ser candidata a unes eleccions al Parlament.
“Sempre he estat a disposició del que se m’ha demanat, especialment amb el president Carles Puigdemont i ara acompanyant-lo en la vicepresidència del partit. Però crec que que el meu futur polític no passa ara mateix per presentar-me a unes primàries per ser candidata a les eleccions al Parlament”, ha dit en una entrevista d’Europa Press.
De fet, creu que serà l’única candidata de l’oposició de Barcelona que repetirà en les futures municipals, i veu compatible poder ser alcaldessa amb assumir la vicepresidència de JxCat, perquè “és també una manera de reconèixer la importància de la capitalitat del país”.
Artadi augura que la reordenació de JxCat els afavorirà en les futures municipals, ja que, segons l’últim baròmetre municipal, la seva formació seria la quarta més votada amb un 4,2%, i veu “un marge d’una gran oportunitat” en el 28,7% de persones que no sabrien a qui votar.
“PORTES MÉS QUE OBERTES”
Després de descartar de nou una coalició i federació amb el PDeCAT, ha insistit a convidar tothom qui vulgui a sumar-se al nou projecte de JxCat liderat per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont: “Tenen les portes més que obertes en un JxCat que volem fer sense quotes, i eliminant el qui ets, d’on véns i quina etiqueta tens”.
Segons Artadi, si hi ha persones -procedeixin del PDeCAT o d’un altre partit- que legítimament creuen que tenen un altre projecte polític, “el més honest és que cadascú es presenti amb l’opció que més l’interessi”.
EL PAPER DE TORRA I MAS
Quant al paper que ha de jugar el president de la Generalitat, Quim Torra, quan deixi el càrrec, ha desitjat que sigui expresident el més tard possible i ha afegit que ja trobarà el lloc on vulgui ser, però “a JxCat sempre és molt benvingut”.
Respecte a que no militi a JxCat, ha recordat que Torra va participar en el congrés fundacional del 25 de juliol, però que mai ha militat en cap partit: “Va entrar com a independent i segueix sent independent. No és home de partit clàssic. És la seva voluntat. Tot està bé”.
Davant el silenci que guarda l’expresident Artur Mas, el respecta, i reconeix el seu paper al capdavant de la Generalitat: el que va exercir perquè se celebrés la consulta del 9 de novembre de 2014 i perquè fos possible JxSí.
GESTIÓ MUNICIPAL DE LA COVID-19
La presidenta de JxCat en el consistori ha criticat la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 del Govern municipal i creu que s’ha “malgastat la gran oportunitat del Pacte per Barcelona”: segons ella, no hi ha concreció de mesures ni calendarització ni pressupost, per la qual cosa considera que la metodologia de treball ha de ser més participativa.
“S’ha fet veure que es volia col·laborar amb la societat civil, i en el moment de la veritat no ha tingut cap transcendència”, ha sostingut Artadi, després d’acusar el Govern d’Ada Colau d’arribar a un consens només per fer-se la foto i per celebrar un acte al Saló de Cent.
ACORD DE ROMANENTS
Sobre l’acord del Ministeri d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (Femp) sobre l’ús dels romanents i el superàvit municipal, Artadi el qualifica d’aberració: “És un espoli. És carregar-se el municipalisme quan més el necessites”.
Per això, confia que l’Ajuntament de Barcelona no cedirà els romanents a l’Estat i en què els gastarà enguany, i per tant creu que el Govern espanyol ha de permetre l’endeutament perquè, en cas contrari, no podran fer front a les necessitats.
LA UNIÓ DEL TRAMVIA
Per altra banda, desconfia que les obres per unir el tramvia per l’avinguda Diagonal comencin en el primer semestre de 2021, malgrat que el consell de l’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat el projecte executiu, i està previst que les obres es licitin en l’últim trimestre d’enguany.
“En aquest moment de gran tensió pressupostària, no és una prioritat per a la ciutat fer una inversió de centenars de milions, d’anys i d’obres que també impactaran de manera molt negativa en el comerç de la zona”, ha argumentat.
A més, manté la postura que els autobusos elèctrics tenen prou capacitat per absorbir la demanda, i ha insistit: “Crec que que és una evidència que el pressupost públic no dóna per a una gran inversió com aquesta”.
