La vicepresidenta de Junts i diputada al Parlament, Elsa Artadi, ha reclamat solucions polítiques no només per al possible retorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont sinó també “per als 3.300 represaliats” i per als presos polítics.
“Volem una solució per al president Puigdemont òbviament, però la volem per a ell i per als 3.300 represaliats”, ha recalcat en una entrevista a Europa Press, en la qual ha sostingut que això seria possible amb l’amnistia.
Per Artadi, l’amnistia és l’opció més neta des d’un punt de vista jurídic i polític, i permetria “sortir del que són solucions per a persones amb noms i cognoms, i ampliar-ho a tot el gruix de persones que pateixen persecució, amenaça de presó i multes milionàries”.
“La solució política no passa per posar pedaços aquí i allà. No passa per, si fos el cas, els resolem el tema del president Puigdemont i així ja estaran contents. Ens hem fet grans, especialment aquests últims quatre anys”, ha subratllat.
Sobre la possible reforma del delicte de sedició del Codi Penal, Artadi aposta per abolir-lo, i en espera que el Govern espanyol posi un text sobre la taula, ha deixat clar que “si es fan passos endavant per democratitzar-lo, Junts hi serà”.
També sospita que l’executiu central vol lligar aquesta reforma a la concessió dels possibles indults als líders independentistes, però ha advertit al president espanyol, Pedro Sánchez, que resoldre la situació personal dels presos no desactiva “la dels exiliats i la dels més de 3.300 represaliats”.
Segons Artadi, estan a favor dels indults a nivell personal, però “políticament no canvia res, perquè el problema continua existint i també hi ha una repressió constant contra el moviment independentista a Catalunya”.
Bufetada de la Justícia Europea
Al seu parer, Sánchez vol donar la imatge davant d’Europa que està resolent les tensions i el conflicte català, i per això creu que actua “per interès per evitar una altra bufetada de la justícia europea” ara que les causes dels presos políticsestan arribant a Europa.
“Hi ha precedents de la justícia europea, en diferents àmbits i organismes, i tots en la mateixa direcció. Això provocarà un daltabaix molt important quan els casos dels presos polítics arribin als tribunals europeus, i si Sánchez al final acaba fent aquest pas, el farà perquè sembli que la situació ja l’ha resolt ell”, ha apuntat.
Després d’acusar el PP, Cs i Vox de voler dividir els catalans i d’anar contra l’independentisme, Artadi ha estat encara més contundent amb els populars en instrumentalitzar “els vots per posar-los en una taula de joc per veure si s’enforteixen en unes eleccions espanyoles, que ha començat a sonar que podrien ser aquest any”.
En espera de la reunió que Sánchez vol tenir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, Artadi no veu cap problema en el fet que es produeixi sempre que hi hagi una agenda sobre la taula i un intent de desencallar qüestions, i no per fer-se “una foto, i que Pedro Sánchez pugui ensenyar-la a Europa”.
Mesa de Diàleg d’utilitat
En relació amb la taula de diàleg, assegura que no els amoïna quan s’hagi de fer però sí que tingui “utilitat”, però creu que el president del Govern espanyol no té pressa per convocar-la.
Malgrat reiterar que assistiran a la taula i que la millor via per resoldre el conflicte és la negociació amb l’Estat, ha demanat treballar en el seu contingut perquè “no es pot tornar a anar a una reunió com la que es va fer fa un any i mig per fer un reportatge fotogràfic que no té continuïtat i sense cap acord”.
Quan li han preguntat si la via unilateral ha d’estar present si la taula de diàleg no dona resultats, Artadi ha assegurat que sempre ho ha estat: “L’1-O va ser unilateral. I de fet acaba sent unilateral per una imposició de l’Estat espanyol”.
“Qui imposa que al final hi hagi elements, com pot ser l’1-O, que s’hagin de fer de manera unilateral ho imposa l’Estat. No és la nostra elecció. Si la pregunta és: renunciareu a res, mentre sigui pacífic, cívic i democràtic? Evidentment no”, ha resolt.
A més a més, creu les forces independentistes no han d’esperar dos anys per començar a construir una estratègia compartida en vista de l'”elevada” probabilitat que la taula de diàleg no doni resultats, i es rebutgi així l’amnistia i el dret a l’autodeterminació.
