Els líders de la Unió Europea estan reunits aquest dijous a Brussel·les per fer costat a Ucraïna i abordar el reforç de la defensa del bloc amb un pla per rearmar Europa arran del distanciament dels Estats Units amb el retorn de Donald Trump. “Durant tot aquest període, i l’última setmana, us heu mantingut al nostre costat”, ha agraït el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha estat qüestionat per l’administració Trump. De cara a les converses sobre el rearmament, el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha demanat per ara més tropes de l’OTAN a la frontera de Polònia amb Rússia i Bielorússia, mentre que el president francès, Emmanuel Macron, ha obert la porta a utilitzar el seu arsenal nuclear com a eina dissuasiva europea.
Tant el primer ministre polonès, com altres líders europeus, ha defensat aquest dijous el manteniment de l’aliança amb els Estats Units malgrat el gir polític de Trump envers Europa.
“Encara que des de l’altra banda no sempre es donen senyals d’interès, hem de fer la nostra feina i ser un aliat fiable per al país i per la resta de membres de l’OTAN”, ha sostingut Tusk abans de l’inici del Consell Europeu extraordinari sobre la guerra a Ucraïna.
Hongria inclús ha defensat adoptar la mateixa estratègia que els EUA i “mantenir un diàleg directe amb Rússia” per assolir “un alto el foc i una pau sostenible a Ucraïna”.
Risc de divisió
Juntament amb Eslovàquia, el primer ministre hongarès Viktor Orbán ha amenaçat de trencar la unitat que es vol mostrar a la cimera d’aquest dijous.
Abans de la reunió, l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, s’ha limitat a assenyalar que des del Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern de la UE, es treballarà per la unitat i que, “si no és possible, que Hongria parli per si mateixa”.
Segons el primer ministre luxemburguès, Luc Frieden, “si un o dos països [en referència a Hongria i Eslovàquia] no comparteixen la mateixa visió, la resta han de continuar tirant endavant en la mesura del possible”. “És moment perquè Europa actuï, i crec que molts estats membres compartim la visió que necessitem més defensa”, ha sostingut.
“La nostra incapacitat per adoptar decisions està durant massa”, ha lamentat Gitanas Nausėda, president de Lituània, advertint que la UE pagarà un “alt preu” si no actua. Lituània ha reiterat la seva proposta per marcar el 2030 com la data d’adhesió d’Ucraïna a la UE
Nausèda ha assegurat que Europa té la capacitat econòmica per omplir el buit dels EUA a Ucraïna: “No és fàcil, però és factible”. El dirigent lituà apressarà els seus socis europeus a la reunió per aprovar el pla de rearmament i l’ajuda a Ucraïna.
El suport a Ucraïna
A l’espera de les discussions, està previst que els líders europeus manifestin un cop més amb aquesta trobada el seu suport a Ucraïna, un suport que ja es va fer palès en una cimera convocada la setmana passada a Londres pel primer ministre britànic, Keir Starmer. La majoria del bloc comunitari exigeix una pau “justa i duradora”, que compti amb la presència de la UE a la taula de negociació i que respecti “la integritat territorial” d’Ucraïna.
La mateixa trobada també servirà perquè els líders comencin a abordar quin grau de participació pot tenir el club comunitari en la seguretat d’Ucraïna davant de Rússia, així com el reforç de la defensa europea.
El president espanyol, Pedro Sánchez, veu “prematur” definir ja la participació d’Europa en un escenari de pau a Ucraïna. De fet, Fonts diplomàtiques europees admeten que aquests punts no figuraran en les conclusions finals, però pot ser “un bon moment” per iniciar les discussions.
Un nou pla de defensa
L’altre gran tema de debat de la cimera és el pla per rearmar Europa anunciat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, una iniciativa que tot just ha començat a fer els primers passos, però que, com a dada destacada, té intenció de posar en marxa préstecs per 150.000 milions d’euros per impulsar la despesa en defensa.
La inversió l’assumirien principalment els estats, tot i que la proposta de la Comissió també pretén donar un cop de mà a les capitals en matèria fiscal. Així, Brussel·les ha plantejat excloure l’increment de la despesa en defensa (fins a un augment d’1,5% punts del PIB) del càlcul per avaluar les regles fiscals. Aquestes mesures, juntament amb la reubicació d’una part dels Fons de Cohesió o un augment del finançament del Banc Europeu d’Inversions (BEI) en seguretat i defensa, han de permetre que es mobilitzin al voltant de 800.000 milions d’euros per reforçar el sector durant els pròxims quatre anys, segons càlculs de l’executiu comunitari.
La urgència per incrementar la inversió en defensa ja s’ha traduït en mesures concretes en països com Alemanya, on el líder de la CDU i previsiblement futur canceller alemany, Friedrich Merz, ha arribat a un acord amb els socialdemòcrates per a la creació d’un fons especial de 500.000 milions d’euros que es finançarà amb crèdits i que permetrà elevar la despesa en defensa durant els pròxims deu anys.
“Hem d’assegurar-nos que, en el llarg termini, els estats poden ampliar el marge per invertir”, ha insistit aquest dijous el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, tot apuntant que la Unió Europea haurà de replantejar una part del seu sistema regulador en un futur.
La UE fa costat a Zelenski
Després del xoc al Despatx Oval la setmana passada, Zelenski ara busca “corregir” les relacions amb Trump i s’obre a firmar un acord sobre els minerals del seu país amb els EUA sense garanties de seguretat i a “una treva” aèria i marítima amb Rússia. La nova administració dels EUA ha deixat de compartir informació d’intel·ligència amb Ucraïna i pretén reduir el seu suport militar al país envaït per Rússia, mentre pressiona per començar les negociacions de pau entre Moscou i Kíev.
Acompanyat de Von der Leyen i el president del Consell Europeu, António Costa, el president ucraïnès ha celebrat aquest dijous les propostes de Brussel·les per incrementar l’ajuda a Ucraïna i “augmentar la seguretat europea”. “No són només paraules, no estem sols”, ha remarcat Zelenski, convidat a participar en la reunió.
Von der Leyen ha reconegut que el moment actual és “decisiu” tant per a Ucraïna com per la UE, tot afegint que ambdós territoris han de fer front a “grans perills”. És per això que la dirigent alemanya ha insistit en la idea que la UE ha de “protegir-se i defensar-se”, no només per garantir la seva seguretat, sinó també per situar Kíiv “en una posició de força per protegir-se [de Rússia] i assolir una pau justa i duradora”.
En la mateixa línia, Costa ha recordat a Zelenski que la Unió Europea estarà al costat d’Ucraïna “des del primer dia i en el futur”, fent-li costat en unes futures negociacions de pau que, segons el líder portuguès, s’han de produir “quan Ucraïna consideri oportú”. Alhora, Costa ha recordat que el compromís dels 27 anirà més enllà i que, en algun moment, s’acabarà consolidant amb una Ucraïna que formi part de la Unió Europea.
En una atenció als mitjans per separat, a presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha subratllat la necessitat que Europa es consolidi com una entitat autònoma en matèria de seguretat i defensa, afirmant que “ja era hora” que la UE es posés dempeus per si mateixa. Finalment, la maltesa ha apressat les capitals europees a donar un suport a Kíiv més ferm i concret, tant financer com militar.
Relacions de la UE amb Trump
A part de Tusk, el canceller austríac, Christian Stocker, també ha demanat mantenir “el cap fred” perquè les relacions transatlàntiques són “d’interès tant per Europa com els EUA”. “Europa tornarà a assumir algunes responsabilitats”. Tot i considerar-se un país “neutral”, Stocker ha defensat que assumir el seu rol “d’acord amb la política de seguretat i defensa” de la UE. Per ara, la proposta “no és gaire concreta”: “Veurem com es desenvolupa”.
Respecte als Estats Units, el primer ministre de Bèlgica, Bart De Wever, ha remarcat que, malgrat els canvis polítics, continua sent l’aliat més important dins de l’OTAN. No obstant això, ha assenyalat que el gir estratègic de Washington cap al Pacífic i la Xina no és un fenomen nou ni iniciat per Donald Trump, sinó que ja es va iniciar sota Barack Obama. Ha qualificat el comportament de Trump de “brutal” i “poc europeu”, però ha defensat la necessitat de mantenir la cooperació transatlàntica.
