El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat “responsabilitat a totes les parts” per aprovar l’amnistia i poder així començar a “abordar el conflicte de sobirania entre Catalunya i Espanya”. “La llei d’amnistia és necessària per acabar amb la repressió i, com és necessària, aquesta consideració ha de passar per sobre de totes les altres. No s’ha de posar en risc”, ha dit en una atenció als mitjans després de reunir-se amb el lehendakari Íñigo Urkullu, al Parlament Europeu. Preguntat per l’expresident Carles Puigdemont i el ‘no’ de Junts a la llei, Aragonès ha explicat que no ha parlat amb ell “en les últimes hores”, però ha reiterat que espera que “totes les parts” assumeixin “la responsabilitat d’aquest moment històric”.
Aragonès ha recordat que ahir hi havia “1.200 persones a Catalunya pendents que la llei fos aprovada”. “Haurem de treballar uns dies més, però necessitem responsabilitat”, ha insistit.
Pel que fa al trasllat del diputat d’ERC Ruben Wagensberg a Suïssa, el president ha denunciat que és una “víctima de la repressió de l’estat” i d’un “muntatge” judicial pel cas a l’Audiència Nacional sobre el Tsunami i les protestes del 2019. Aragonès va veure Wagensberg personalment fa unes setmanes a Ginebra, però li ha volgut enviar igualment el seu suport. “Esperem que es donin les condicions perquè tots els exiliats puguin tornar”, ha dit.
Reunió amb Urkullu
Aprofitant que tots dos eren a Brussel·les, Aragonès i Urkullu s’han reunit aquest dimecres al matí al Parlament Europeu l’endemà que Junts tombés la llei d’amnistia, que ara retorna a la comissió de Justícia del Congrés. El president català ha destacat “l’excel·lent relació” i la “complicitat política” que té amb el lehendakari, amb qui ha abordat diverses qüestions d’interès mutu com la gestió dels fons europeus. Tots dos reclamen PERTEs regionals, sobretot en l’àmbit de la indústria.
D’altra banda, Aragonès i Urkullu volen “enfortir” la seva posició negociadora en “l’àmbit del traspàs de competències” i s’han “emplaçat a intercanviar experiències”. Per exemple, Catalunya està interessada en l’experiència del País Basc en la qüestió de l’ingrés mínim vital. Igualment, tots dos han abordat la transferència de les competències en immigració
