El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit al govern espanyol que desclassifiqui la documentació del CNI sobre l’escàndol Pegasus. “És una obligació ètica i moral”, ha avisat. Davant del jutge, el president ha ratificat que el servei d’intel·ligència espanyol el va espiar del 2018 al 2020 en moments polítics clau.
Aragonès s’ha mostrat determinat a aconseguir que “se sàpiga tota la veritat sobre l’espionatge”. “Anirem fins al final perquè no passi mai més i cap ciutadà de Catalunya sigui espiat per motiu de la seva ideologia”, ha sentenciat a la sortida de la Ciutat de la Justícia, després d’haver declarat com a testimoni aquest dimecres al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona.
Declaració davant el jutge
Segons han explicat fonts jurídiques, durant uns tres quarts d’hora, el president ha ratificat davant del magistrat del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona la seva querella contra el CNI per l’espionatge patit amb Pegasus. Ha explicat que al seu telèfon mòbil hi tenia informació política rellevant i també qüestions personals.
L’organització Citizen Lab va detectar inicialment tres SMS que Aragonès va rebre els dies 4, 5 i 13 de gener del 2020. Quan l’escàndol va saltar a la llum pública, el març del 2022, Aragonès va fer analitzar el seu mòbil per uns pèrits informàtics, que van detectar altres intrusions al seu mòbil des del juny del 2018 al març del 2020, sense poder concretar el temps ni l’envergadura de l’espionatge.
Aquest període va coincidir amb la recent formació del govern del president Quim Torra i el govern espanyol de Pedro Sánchez després de la moció de censura contra Mariano Rajoy, amb la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, l’elaboració i aprovació de pressupostos tant a Catalunya com a l’Estat, la segona investidura de Sánchez a finals del 2019 o l’inici de la pandèmia de covid, entre altres moments importants.
Aragonès ha recordat que ell era el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, i per tant parlava de temes confidencials amb molta gent com altres polítics i empresaris, a banda dels temes personals.
Ajornada la declaració de l’exdirectora del CNI
El jutjat també havia d’interrogar aquest dimecres com a investigada l’exdirectora del CNI Paz Esteban, destituïda arran del cas, però la seva declaració s’ha ajornat fins al 26 de gener a petició de la seva defensa, l’Advocacia de l’Estat. Justament aquest dimarts l’advocat de l’Estat no ha assistit a la compareixença d’Aragonès.
La investigació per l’espionatge massiu a independentistes catalans a través dels seus telèfons mòbils està dispersa en diversos jutjats, i aquest de Barcelona és el primer que cita com a investigat a un responsable del servei d’intel·ligència espanyol.
En el marc de la investigació, el magistrat també ha demanat diversa documentació al mateix CNI, a l’empresa israeliana NSO Group, fabricant del programari espia, i al Tribunal Suprem perquè confirmi si va autoritzar l’espionatge. Igualment, ha demanat al Consell de Ministres que desclassifiqui informes del CNI sobre aquest espionatge a independentistes amb Pegasus, cosa que fins ara no ha fet i a la qual el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no ha tancat la porta.
